Contra la desmemòria
Les anomenades “lleis de la concòrdia” impulsades pels governs del PP i Vox a Aragó, Castella i Lleó i País Valencià que pretenien enterrar en una cuneta les lleis de memòria històrica, han suposat una dura reprimenda de Nacions Unides a Espanya perquè poden obstaculitzar el dret de les víctimes a conèixer la veritat i donar peu a teories negacionistes. En una dura comunicació conjunta, els relators especials sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, l’argentí Fabian Salvioli, i les execucions extrajudicials, sumàries i arbitràries, el xilè Morris Tidball-Binz, així com del Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries que encapçala Aua Baldé, de Guinea Bissau, afirmen que les mesures del Govern de l’Estat han d’estar encaminades a preservar la memòria col·lectiva davant les “greus violacions dels drets humans” i, en particular, a evitar que sorgeixin tesis revisionistes, a l’entendre que les tres lleis obstaculitzarien el dret a conèixer la veritat. I un avís per a navegants: “Tots els poders de l’Estat i entitats públiques han de complir l’obligació de protegir els drets humans”, i no fer-ho compromet la responsabilitat d’Espanya. El Govern central ha recollit el guant i el ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, es va afanyar a dir que ho veu des del mateix prisma perquè el PP i Vox han intentat “blanquejar la dictadura”, però els tres governs autònoms es mantenen tretze són tretze. El president d’Aragó, Jorge Azcón, ha arribat a afirmar que l’ONU ha inclòs “errors com una casa i falsedats” en el seu informe. Per contra, les associacions de defensa de la memòria històrica han celebrat la postura de les Nacions Unides. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va anar més enllà i va qualificar de “vergonya” i d’“indignes d’una democràcia” aquestes suposades lleis de concòrdia. Gairebé cinquanta anys després de la mort de Franco, encara queden massa fosses comunes per exhumar. Seria injust no reconèixer que en els últims anys s’han fet passos de gegant com treure el dictador de Cuelgamuros, el gran mausoleu construït per presos republicans i on algunes víctimes del feixisme van ser enterrades sense consentiment de les famílies. Les ferides només es poden curar quan cicatritzen. Hi ha moltes assignatures pendents, també a Lleida. El complex militar de Gardeny va ser construït per presoners republicans condemnats a treballs forçats. Els familiars de les víctimes exigeixen des de fa anys un memorial que recordi el dolor sobre el qual va ser edificat l’actual Parc Científic i Tecnològic. Va ser important l’acte de reparació promogut per la Generalitat l’any passat a la Seu Vella, però és només un punt de partida i els governs de PP i Vox han desfet bona part del camí avançat.
