La vacuna de la tos ferina
Fa uns mesos, el ministeri de Sanitat va anunciar la mort per tos ferina d’un nadó la mare del qual no s’havia vacunat durant l’embaràs. Es va aprofitar l’ocasió per alertar sobre les xifres del brot d’aquesta malaltia, que està deixant una reguera de casos més o menys greus per tot l’estat. Ara, a aquella crida d’atenció s’uneix la del Centre Europeu per al Control i la Prevenció de les Malalties, els experts del qual acaben de comunicar que el nombre de casos ha assolit ja xifres preocupants. Al llarg del 2023 i en el que va de 2024 s’han documentat 60.000 casos de tos ferina als països de la Unió Europea, a banda de Noruega, Islàndia i Liechtenstein. Això suposa 10 vegades més dels registrats entre el 2021 i el 2022. Podríem pensar que és una xifra baixa, sobretot si ho comparem amb altres patologies, com la grip o la covid-19. No obstant, hem de recordar que la tos ferina és una malaltia que afecta un sector de la població molt vulnerable, de manera que pot arribar a ser molt perillosa. A més, és una afecció per a la qual hi ha una vacuna molt eficaç, o sigui que aquest tipus de brots, que no deixen de ser periòdics, suposen un motiu de preocupació i cal prendre mesures extraordinàries. A Lleida, s’han detectat 411 casos des del gener fins a principis d’abril i el 2023 se’n van registrar un total de 77. La tos ferina és una malaltia causada pel bacteri Bordetella pertussis, que pot afectar qualsevol persona, però sobretot causa simptomatologia preocupant en nens. Inicialment s’assembla molt a la d’un refredat comú. No obstant, amb el pas dels dies pot desembocar en una tos molt violenta, acompanyada de dificultat per respirar i febre alta. Entre les complicacions, hi ha la pneumònia, les convulsions i un ampli ventall d’efectes derivats de la falta d’oxigen. Per tant, hi ha persones que la cursen asimptomàtica i altres que emmalalteixen molt perillosament. És greu en nens, però especialment en nadons, ja que encara no tenen el sistema immunitari prou desenvolupat per combatre-la i, a més, no han pogut vacunar-se. La vacuna és la solució, tant per a nadons com per a embarassades, perquè amb ella no s’elimina la malaltia però sí la gravetat i això és el fonamental. A Espanya, per exemple, va començar a administrar-se la dècada de 1960 i ja estava inclosa al primer calendari de vacunació, instaurat el 1975. Des d’aleshores, la vacuna ha anat millorant i salvant moltes vides pel camí. Actualment forma part d’una vacuna que protegeix també contra la diftèria i el tètanus. S’administren les dos primeres dosis als 2 i 4 mesos d’edat. Després s’afegeix un reforç als 11 mesos i un altre als 6 anys. Aquesta és la situació general, però les coses han canviat els últims anys i cal reforçar la prevenció.
