Obligats a entendre’s
Les majories absolutes són cosa del passat. Les enquestes vaticinen que la famosa aritmètica parlamentària obligarà a equilibris dignes de funambulistes. Cada vot compta, encara que sigui un tòpic, perquè un sol escó pot decantar la balança. No n’hi ha prou amb guanyar les eleccions, cal poder formar govern, sumar majories. Ser el candidat o la candidata més votats no sempre comporta arribar a Palau, ja que els comicis els guanya qui pot governar, és a dir, qui pot sumar una majoria parlamentària per formar govern i, moltes vegades, no és el més votat. És el que els va ocórrer a Inés Arrimadas a les eleccions catalanes del 2017, a Salvador Illa a les del 2021 o, més recentment, a Alberto Núñez Feijóo a les passades generals. Davant d’aquesta realitat, la capacitat de diàleg cotitza a l’alça. Per això ahir va resultar reconfortant constatar les formes exquisides dels vuit candidats i candidates que van participar en el debat del Grup SEGRE que tradicionalment tanca la campanya electoral a les comarques de Lleida. Els vuit caps de llista dels partits que actualment tenen representació al Parlament van fer pensar que és possible tornar a la política civilitzada, que sempre havia estat marca de la casa del parlamentarisme català. Els últims anys, l’oasi català semblava haver-se assecat. I no perquè s’hagués apostat pel model britànic, histèric i divertit a parts iguals, sinó per optar per un parlamentarisme aspre, mal educat, demagògic i agressiu que no tenia cap aspecte positiu i que tant ha contribuït a la desafecció política d’una bona part de la ciutadania. Sobre el fons, tots els candidats van defensar la seua posició i van rebatre als seus oponents, com correspon, però ho van fer d’una manera educada, que és com s’ha de fer la política que val la pena, la que necessitem. Amb un arc parlamentari tan previsiblement multicolor, els partits han de ser conscients que estan obligats a entendre’s per evitar la repetició electoral, que suposaria un fracàs de la classe política del tot incomprensible per a la ciutadania, i més després d’aconseguir-se al Congrés dels Diputats investir Pedro Sánchez amb el suport de forces, a priori, molt allunyades. Una autèntica obra d’enginyeria electoral. Així les coses, els candidats per Lleida van aprofitar el minut d’or (en realitat eren trenta segons) per interpel·lar els electors, conscients que més que convèncer els indecisos aquesta vegada cal mobilitzar els desmotivats. L’abstenció pot ser clau i més tenint en compte que a Lleida ciutat les eleccions coincideixen amb un llarg pont escolar, ja que els centres educatius van escollir (abans de convocar-se els comicis) el dia d’ahir i dilluns com a festes de lliure disposició per la festa major. Demà serà l’hora de la veritat.
