Aragonès, primera víctima del daltabaix d’ERC

L’endemà de les eleccions acostuma a ser habitual que tots els partits trobin alguna dada, alguna comarca o alguna xifra que els permeti treure una conclusió positiva del resultat de les urnes. En aquest cas no ha estat així i ERC, que no ocupava la presidència de la Generalitat des de feia 80 anys, causa la primera víctima després de la desfeta electoral, amb la pèrdua de 13 diputats. Així, l’actual president en funcions del Govern, Pere Aragonès, va anunciar ahir que renuncia a l’acta de diputat i que no formarà part del pròxim Parlament. A més, els republicans portaran a terme un congrés en el qual la direcció actual d’Oriol Junqueras i Pere Aragonès, qüestionada pels resultats, podria ser rellevada. Aquest últim, per la seua part, va anunciar, també com ja va fer diumenge, que passarà a l’oposició i que, per tant, no té la més mínima intenció d’acceptar la proposta de Junts de refer la unitat independentista, ni de donar suport a la investidura de Carles Puigdemont. Si aquesta posició d’ERC es manté, s’aplana el camí perquè sigui Salvador Illa el pròxim president de Catalunya, encara que necessitaria per a això abstencions importants, que ara com ara tampoc no té assegurades. El que està clar és que correspon en primer lloc al PSC de Salvador Illa, guanyador en vots i en escons dels comicis de diumenge, intentar el diàleg amb Junts, ERC, comuns o amb qui el partit cregui convenient, per no obligar els catalans a tornar a les urnes, repetició que tampoc no garantiria majories més àmplies per afrontar els reptes que té Catalunya. Pel que fa a la intenció del líder de Junts, Carles Puigdemont, de reconquerir la unitat independentista, la pèrdua de la qual ha costat al conjunt d’aquestes opcions 213.000 vots en relació amb l’any 2021 i 800.000 des del 2017, només és viable si ERC hi aposta, i ja ha dit que no. Junts ha aconseguit una victòria clara a Lleida i Girona, és la primera força en 30 de les comarques catalanes i té hegemonia en 726 dels 947 municipis, mentre que el PSC té el seu feu en el cinturó roig de Barcelona. Amb els números a la mà, és cert que els partits independentistes sumen entre 55 i 59 escons (excloent Aliança Catalana, de la qual van dir que no acceptarien el suport ni per activa ni per passiva), mentre que PSC i comuns en tenen 48 d’assegurats. Si bé aquestes xifres són certes, sense el concurs d’Esquerra no hi ha alternativa al PSC. Pel que fa a la resta de l’arc parlamentari, el Hard Rock ha passat factura als comuns, que perden un dels seus diputats a Tarragona, igual com la CUP, el candidat de la qual per Lleida, contrari a uns Jocs d’Hivern, també es queda fora. Finalment, val a ressaltar i reflexionar sobre la poca participació i l’ascens de la dreta i l’extrema dreta, sense la rellevància que tenen a la resta d’Espanya, però pujant el PP i entrant Aliança Catalana.