El caos ferroviari que no cessa
El ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, va assenyalar dilluns que les incidències al servei de trens a Catalunya són “anormalment altes” i va anunciar que traslladaran els fets ocorreguts diumenge al jutjat. Va afegir que l’explicació d’aquests reiterats robatoris poden estar “en l’àmbit de la seguretat” i va insinuar que es tractava d’un sabotatge: “Jo no afirmo que hi hagi sabotatge, però no ho puc descartar i em sorprèn que els Mossos, sense haver entrat als túnels, ja tenien diumenge la seua conclusió i van descartar el sabotatge.” El ministre va estimar en 15 milions d’euros el cost del robatori de coure de diumenge a Montcada Bifurcació (Barcelona), que va provocar una avaria generalitzada en el servei de Rodalies, coincidint amb la jornada electoral. Els Mossos d’Esquadra no han tardat a sortir a defensar-se i el director general de la policia catalana, Pere Ferrer, va titllar el ministre d’irresponsable per acusar els agents d’inacció i va assenyalar que, en proporció, es produeixen moltes més sostraccions d’aquest tipus a les vies gestionades per l’Estat que a les que estan en mans de Ferrocarrils de la Generalitat. Ferrer va negar que no haguessin inspeccionat el lloc dels fets abans de descartar el sabotatge. A més, va assegurar que han incrementat un 250% les hores de patrullatge en l’àmbit ferroviari entre el febrer i el març respecte al 2023. “Els Mossos no es desentenen de res ni miren cap a un altre costat”, va insistir. Per rebatre Puente, a més, va presentar una comparativa de robatoris en xarxes d’Adif i de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Les primeres concentren 184 d’aquests incidents per cada 1.000 km, mentre que les segones, 29. Ferrer atribueix d’aquesta forma els robatoris no a la manca de supervisió policial, sinó a la falta d’inversió en la infraestructura. Davant d’aquestes acusacions mútues que fan més vergonya aliena que una altra cosa, sobretot perquè Puente com a resposta al caos de Rodalies va publicar un tuit sobre l’ascens del Valladolid, la seua ciutat natal, i davant d’un tema tan seriós que perjudica diàriament milers de catalans de forma continuada durant anys, no és acceptable cap broma. El ministre ha de saber que la falta d’inversió a les línies ferroviàries de Catalunya en les últimes dècades és tan costosa que ja va provocar una gran manifestació el 2007 per denunciar-ho. I caldria recordar-li que no és acceptable que una població com Barcelona tingui un servei de trens més propi del segle XIX que del XXI, la precarietat del qual perjudica tots els usuaris de Catalunya, especialment de Lleida, des d’on arribar a la capital catalana amb un tren que no sigui un AVE és un calvari. Per tant, el que caldria és el traspàs immediat d’aquest servei a la Generalitat, amb els pressupostos necessaris per gestionar tant els combois com les vies i tenir una xarxa com aquest país i els seus ciutadans es mereixen i exigeixen.
