Cordons sanitaris inútils
Una de les notícies més llegides i consultades a la nostra pàgina web aquesta setmana ha estat, sens dubte, el llistat de pobles de les comarques de Lleida amb els vots aconseguits per cada formació política diumenge passat als comicis al Parlament de Catalunya. I entre aquest lògic interès per saber quin partit va guanyar i quin va quedar segon i quines sigles van aconseguir menys representació en cada municipi, n’hi ha un que sobresurt entre tots els altres: els vots d’Aliança Catalana, partit que a Lleida va obtenir un diputat, desbancant la CUP. L’agrupació de Sílvia Orriols va aconseguir la segona posició en moltes poblacions i tercera en desenes, la qual cosa per descomptat obliga a fer menys cordons sanitaris i més debats sobre els temes en els quals ha basat la seua campanya l’alcaldessa de Ripoll, bàsicament la immigració. I sobre aquesta qüestió tots tenim l’obligació de fer una reflexió perquè ja ha passat a la història el concepte de “si no es parla als mitjans, no existeix”. Vivim en un món global, on les xarxes socials han fet més plural l’opinió publicada i si els mitjans tenim l’obligació, moral i legal, de contrastar les informacions i buscar la màxima pluralitat possible, a X, Instagram o TikTok cadascú diu, penja o exposa qualsevol idea, per delirant o falsa que sigui, i al receptor li arriba sense cap tipus de filtre. Per tant, si els partits tradicionals volen contrarestar els missatges excloents o xenòfobs que s’estenen com la pólvora, tenen l’obligació de no mirar a un altre costat o xiular davant d’una o una altra realitat complexa i debatre-ho obertament i democràticament, on cadascú pugui dir la seua versió i rebatre les falòrnies o mentides amb xifres. Si deixem aquestes polèmiques en mans de la dreta o l’extrema dreta, ens trobarem amb una realitat que ja treu el nas en tots els parlaments europeus: l’auge dels extremismes, i quan vulguem adonar-nos-en ja serà tard. A Aliança Catalana i Vox no se’ls ha de donar altaveu perquè sí, però tampoc excloure’ls de les discussions, perquè amb això s’aconsegueix el contrari d’allò que es pretén.
Fora violents del futbol
La violència en un camp de futbol és l’expressió més clara del contrari dels valors de l’esport professional, que no són altres que l’esforç, la sana competència i l’entreteniment. Per això, el llançament d’una botella diumenge passat al delegat de l’equip visitant al Camp d’Esports només pot rebre el rebuig de tots els aficionats del Lleida, sense excusa ni però que valguin. Caldrà assumir la sanció de Competició i, sobretot, expulsar els energúmens que no només van avergonyir els lleidatans, sinó que van perjudicar l’equip.
