La crisi d’Esquerra Republicana
El president d’ERC, Oriol Junqueras, va anunciar dimecres a la nit que deixarà la presidència del partit després de les eleccions europees del proper 9 de juny. Segons va explicar la formació en un comunicat, Junqueras va informar en el marc de la reunió de l’Executiva que, després dels comicis a la UE, “obrirà un procés de reflexió i escolta activa abans de decidir el seu futur”. L’Executiva Nacional de la formació també va acordar la convocatòria d’un congrés nacional per fixar la nova estratègia d’Esquerra, que va sumar en les eleccions catalanes de diumenge passat 20 diputats, 13 menys que el 2021, en el que ha estat un nou retrocés electoral que se suma als ja soferts a les darreres generals i municipals. Dilluns, el president i candidat a la reelecció, Pere Aragonès, ja va avançar que abandonarà la primera línia política, mentre que Marta Rovira tampoc no seguirà com a secretària general, ja que ha anunciat que no es presentarà al novembre a la reelecció per al càrrec. En canvi, Oriol Junqueras aspira a arribar al congrés extraordinari amb un aval clar de la militància per repetir com a president de la formació, malgrat deixar el càrrec temporalment, segons va reiterar ahir en una roda de premsa, en la qual va explicar que recorrerà Catalunya, escoltarà la ciutadania i la militància i decidirà llavors si es presenta amb una nova proposta. En aquest procés intern, Esquerra té moltes coses per reflexionar, la principal, sens dubte, per què 80 anys després de tornar a ocupar la presidència de la Generalitat no ha pogut o sabut capitalitzar la projecció i poder que dona l’executiu català i òrgans que li són inherents, així com la resta de representació municipal i comarcal que dirigeix. Els republicans van aconseguir liderar l’opció política independentista, relegant Junts (abans PDeCAT i abans CiU), però després de quatre anys de picabaralles contínues amb la formació sobiranista de Puigdemont, tant en el Govern com fora, el partit de Junqueras torna a un paper secundari. És molt de capital desaprofitat. Quina part de culpa han d’assumir els actuals líders és un assumpte intern del partit i que només a ells competeix, però la ciutadania en general el que espera de les estructures del poder és que, sense renunciar a cap de les seues prioritats ideològiques o nacionals, tinguin com a principal objectiu el bé comú de tots els ciutadans i que, sobretot, prenguin decisions que contribueixin a millorar els sectors socials, tant a nivell econòmic com de benestar col·lectiu. Esquerra forma part de la història i del capital polític de Catalunya, amb dos grans figures que van ser Macià i Companys, i els seus militants han de trobar la manera de superar aquesta crisi pel bé de la vida política catalana. És un actor important de l’arc parlamentari i de la seua estabilitat depèn bona part del futur immediat d’aquest país.
