Els ultres enfosqueixen el futur de la UE
Les eleccions al Parlament van registrar una pobra participació que no va arribar al 58%, segons els resultats provisionals, que amb tota probabilitat encara serà menor en els definitius, tenint en compte que el 2021 l’abstenció va ser dos punts més alta després de l’escrutini final que la publicada fins llavors. I si en aquests comicis van ser molts els electors que es van quedar a casa, tot apunta que seran majoria en els convocats el 9 de juny per escollir els membres del nou Parlament Europeu. Fa cinc anys, a Espanya la participació va ser del 60%, però perquè es van celebrar juntament amb les municipals, ja que en les tres convocatòries anteriors va quedar per sota del 46%. Està clar que en general hi ha una desafecció d’una part de la ciutadania cap a la política, que en part també explica l’auge de les formacions d’ultradreta. Tal com donàvem compte en la nostra edició d’ahir, Vox i Aliança Catalana s’han beneficiat d’un vot de càstig cap als partits tradicionals, utilitzant missatges simplistes i populistes sobre qüestions tan complexes com la delinqüència i la immigració per captar el suport d’electors descontents. És un fenomen internacional, que a Catalunya i Espanya encara té una menor repercussió que en altres països europeus. Dins de la UE, els governs d’Itàlia i Hongria estan en mans de forces populistes o d’extrema dreta, que estan en ascens a la majoria dels països, fins i tot a Alemanya, que fins fa poc semblava vacunada contra el totalitarisme després de la seua traumàtica experiència amb el nazisme. I fora d’Europa, només cal mirar als EUA, on Donald Trump té grans possibilitats de tornar a ser president. En suma, vivim una conjuntura molt favorable per a aquests partits que els seus líders estan disposats a aprofitar al màxim. Per això Vox va organitzar ahir una cimera a Madrid en què, entre d’altres, van participar Marine Le Pen i el president argentí, Javier Milei, que s’ha convertit en un dels nous referents d’aquest sector ideològic. Paradoxalment, els ultres es mobilitzen per obtenir el millor resultat possible en unes eleccions europees que fins fa poc injuriaven. Tenen molt clar que aquesta és una gran oportunitat, perquè mentre la participació sol ser baixa o molt baixa a gairebé tots els països, ells compten ara amb un electorat fidel i mobilitzat. Davant d’això, la ciutadania ha de ser conscient que, per molt mala imatge que tingui la UE, si aquestes formacions acaben sent decisives per definir el seu futur, conceptes com la solidaritat i la cooperació en quedaran fora. Cal fer una doble crida. Als electors, perquè no es deixin arrossegar pel populisme, i als partits tradicionals, perquè s’obrin a la societat, siguin capaços de dialogar i articular acords i deixin de banda el partidisme a favor de l’interès general.
