Joves amb accés restringit a l’habitatge

Catalunya i Espanya han registrat des del final de la pandèmia de la covid unes bones dades macroeconòmiques. La taxa d’atur es troba en els nivells més baixos dels últims quinze anys i el PIB va créixer l’any passat més del que vaticinaven molts experts. Tanmateix, les coses canvien si es prenen com a base les dades microeconòmiques. El constant augment de la inflació registrat des que va esclatar la guerra a Ucraïna ha provocat que molts salaris hagin perdut capacitat adquisitiva i que un nombre significatiu de llars tinguin grans problemes per arribar a final de mes malgrat que els seus membres estiguin treballant. Sense anar més lluny, els sindicats van denunciar el passat 1 de maig que a Lleida gairebé un terç dels empleats es troben en aquesta tessitura. Precisament, un dels col·lectius més afectats per aquesta situació és el dels joves, i la seua precarietat econòmica es reflecteix en una dada de la qual donàvem compte en la nostra edició d’ahir: el número de menors de 35 anys de Lleida ciutat que han sol·licitat aquest any l’ajuda de la Generalitat per pagar el lloguer gairebé s’ha doblat respecte a l’anterior exercici, al passar de 446 a 853. És un fet totalment lògic si s’analitzen dos estadístiques. Una és que el cost mitjà de l’arrendament va pujar l’any passat el 6,6% a la província i el 7,8% a la capital, amb la qual cosa van assolir els 482,6 i 545,5 euros al mes, respectivament, segons les xifres que fa públiques la Generalitat, que solen ser una mica més baixes que la realitat del mercat. L’altra, que el salari brut anual que van percebre els lleidatans d’entre 18 i 25 anys el 2022 va ser de 9.200 euros, mentre que el dels d’entre 26 i 35 va ser de 19.792 euros, segons l’Agència Tributària. És evident que molts joves ho tenen més que magre per poder emancipar-se, perquè no poden accedir al mercat del lloguer i encara menys al de compravenda. Això succeeix quan a tot Espanya gairebé la meitat dels d’entre 25 i 34 anys tenen un títol d’educació superior. Així que d’una banda tenim cada vegada joves que estudien més anys i, de l’altra, això no els serveix per poder emancipar-se. Tot un problema que per desgràcia cada dia va a més.Una societat molt medicadaEl nombre de receptes de medicaments prescrites l’any passat a les comarques de Lleida va superar els 8,6 milions, la qual cosa representa una mitjana de gairebé 20 per habitant. Aquestes xifres reflecteixen que la nostra societat està molt medicada, cosa que d’entrada no és dolenta, perquè una de les raons que ho expliquen és el progressiu envelliment de la població, però també cal perseverar en els tractaments alternatius a nivell d’exercici, nutrició o benestar emocional que es comencen a aplicar als CAP