Mala gestió del flux de treballadors del camp

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va atribuir ahir que desenes de persones que han vingut a treballar en la recollida de fruita dormin als carrers de la ciutat al fet que ajuntaments del sud d’Espanya els han pagat el bitllet per venir. No és una cosa nova, sinó més aviat el contrari, perquè aquesta pràctica ha estat relativament habitual en anys anteriors, i la mateixa Paeria també ha sufragat en diverses ocasions el viatge amb autobús a altres indrets a persones que no tenien feina ni allotjament al municipi. Encara que Larrosa no va donar més detalls, la campanya de collita de la maduixa a Huelva es concentra entre el febrer i l’1 de maig, així que quan s’acaba el treball segur que hi ha ajuntaments que prefereixen pagar el preu relativament petit d’un bitllet d’autobús perquè els temporers se’n vagin a una altra destinació en lloc que estiguin deambulant pels seus carrers. El que fan és traslladar el problema d’un lloc a l’altre, malgrat que, més que dels consistoris, la responsabilitat és de les comunitats i del Govern central. Està clar que la gestió dels fluxos de temporers del camp i del seu allotjament no és una qüestió estrictament municipal, ni tan sols comarcal, de manera que són les administracions autonòmica i central les que haurien d’assumir-la i, en tot cas, els ajuntaments haurien de jugar un paper secundari. Tanmateix, no ho fan i cada primavera i estiu a Lleida es repeteixen escenes semblants de gent que passa el dia i dorm als carrers. L’anterior govern local considerava que la millor manera d’afrontar aquesta qüestió era amb la construcció d’un nou alberg a Pardinyes, mentre que l’actual aposta per altres fórmules. Però com que el primer no va tenir temps d’executar el seu projecte i el segon tampoc n’ha tingut per desenvolupar el pla alternatiu, tornem a estar com sempre i, mentrestant, ni la Generalitat –paralitzada a més fins que es formi un nou Executiu després de les recents eleccions– ni el Govern central han pres cap mesura nova per evitar aquesta situació.Arrestos impracticablesLa decisió del fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI) de demanar ordres de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, així com contra diversos líders de Hamas per crims de guerra, ha provocat una gran polseguera a nivell mundial. Ara bé, pensar que les que afecten Israel puguin portar-se a la pràctica és una utopia, perquè el TPI, a part de no estar reconegut per aquest país, tampoc ho està per les grans potències, com els EUA –que ahir ja va censurar aquesta petició–, la Xina o Rússia