L’efecte crida de la campanya de la fruita

La imatge de persones dormint en carrers de Lleida, real i reiterada any rere any, no representa la situació dels treballadors temporals per a la recollida de la fruita a les comarques del pla de Lleida, que fa anys ha anat aportant solucions al tema de l’allotjament. Tant els sindicats agraris com els ajuntaments fa més d’una dècada que van establir les bases per solucionar el problema de l’habitatge i el 95 per cent o més d’aquests recol·lectors de fruita venen amb casa assegurada, sigui la facilitada pels mateixos agricultors o pels consistoris, que inclouen o descompten del sou diari la quantitat corresponent per a l’allotjament. Les persones que dormen al ras són principalment sensepapers que, per tant, no poden treballar i, si ho fan, els qui els contracten incorren en una il·legalitat. L’anterior alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, amb l’aval de la llavors oposició del PSC, ja va sol·licitar al Govern central permisos de residència temporals per a aquestes persones i la resposta va ser negativa. Ara, el socialista Fèlix Larrosa reitera la demanda perquè és l’única solució per acabar amb la precarietat d’aquestes persones. Si no hi ha resposta positiva a aquesta petició el problema continuarà sent el mateix i si l’executiu de Pedro Sánchez accedís, aquests temporers haurien ja de disposar d’allotjament aportats pels qui els contracten perquè l’assistència pública, sigui al pavelló de la Fira o en la ubicació que es decideixi els propers anys (una vegada descartat l’alberg de Pardinyes), està destinada a persones sense feina i/o sense llar. I el que no és acceptable, i que tampoc no és nou, és que ajuntaments del sud, o d’on sigui, paguin autocars a aquest col·lectiu vulnerable, i la gran majoria sense permisos de treball, per traspassar el problema a una altra comunitat. Lleida ofereix feina en la campanya de la fruita a moltes persones, fins a 30.000 a les bones collites, entre el camp i centrals, però fa anys que aquest sector laboral està regulat i pactat i amb nivells molt baixos de conflictivitat, per molt que les excepcions i la imatge de gent dormint al carrer puguin donar a entendre el contrari.Conflictes diplomàticsEl Govern espanyol anuncia el reconeixement de l’estat de Palestina, al costat d’Irlanda i Noruega, i obre un altre conflicte diplomàtic. És cert que els drets humans no han de fer distincions d’origen, religió o cultures, i que l’atemptat terrorista de Hamas no pot ser excusa per a la massacre humanitària que s’està cometent, però sense la concurrència de les potències internacionals que lideren la geopolítica europea i mundial, el gest és poc més que bones intencions