Aprendre sense esforç ni obligacions?

La notificació als centres per part d’Educació i el Consell Interuniversitari de Catalunya que les proves de selectivitat del 2025 no inclourien preguntes sobre llibres de lectura obligatòria ha provocat una gran polèmica i, alhora, ha fet sortir a llum pública una de les conseqüències de l’aplicació del nou currículum de Batxillerat, que també comporta la supressió d’aquestes obres de lectura obligatòria en segon curs. Aquest canvi obeeix a l’extensió en aquest nivell educatiu de l’aprenentatge per competències que s’ha anat implantant de forma progressiva, primer a Primària i després a la Secundària Obligatòria. Aquest sistema no és ni bo ni dolent per si mateix, sinó que depèn de com es du a terme, i una de les queixes dels directors d’instituts ha estat que el departament d’Educació tira endavant aquest procés sense haver format prèviament els professors. Un dels grans problemes del sistema educatiu català i espanyol és precisament la constant modificació de les seues bases. Des que el 1990 va ser aprovada la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE), que va ampliar l’educació obligatòria fins als 16 anys d’edat, n’hi ha hagut cinc més, la majoria de les quals no s’han arribat a aplicar en tots els punts perquè els successius canvis de govern n’han comportat la derogació. I a partir d’aquest marc general, la Generalitat tampoc ha parat d’introduir variacions en l’àmbit de les seues competències. Fent un balanç global de tot el que ha comportat aquest desgavell normatiu, cal concloure que el que més ha primat ha estat la voluntat de reduir el nombre d’alumnes que no acaben l’etapa obligatòria, en primer lloc, o que no accedeixen als estudis superiors, en segon, i que en els mitjans utilitzats ha pesat més abaixar el nivell general i suprimir barreres per passar de curs i obtenir una titulació per no dotar el sistema educatiu dels recursos necessaris per millorar l’atenció als estudiants que no assoleixen les competències requerides. No és una impressió subjectiva, sinó que està basada en els pèssims resultats dels alumnes catalans a l’últim informe PISA, que avalua els coneixements de l’equivalent a quart d’ESO a tots els països de l’OCDE. No es tracta de reivindicar que qualsevol temps passat va ser millor, ni de bon tros, perquè l’ensenyament ha d’adaptar-se als canvis socials, i no pot ser igual ara que quan no hi havia telèfons mòbils, per exemple. Ara bé, això no ha de ser obstacle perquè garanteixi coneixements bàsics en matèries com comprensió lectora, càlcul i expressió escrita, que són més necessaris que mai si no volem que les noves generacions quedin a mercè del domini de la intel·ligència artificial i d’altres innovacions. I, per això, no està de més reivindicar un mínim d’esforç i d’obligacions.