Menys ametllers, més aigua

L’especulació no només afecta el sector immobiliari. En l’última dècada, l’ametlla va passar de ser un cultiu gairebé marginal a viure un autèntic boom. El 2013, una greu sequera va afectar Califòrnia, la principal zona productora mundial, i es van disparar els preus. Això va coincidir amb una millora de les varietats de floració tardana, que allunyaven el fantasma de les gelades, i la posada en funcionament de tres infraestructures que van canviar la mentalitat dels pagesos de secà: els canals Segarra-Garrigues, Garrigues Sud i Segrià Sud. El reg va convertir els ametllers en altament productius i aviat van arribar els fons d’inversió. Deu anys després, als Estats Units hi ha un excés d’oferta i la sequera ha creuat l’Atlàntic, la qual cosa ha foragitat els productors que buscaven beneficis ràpids. L’ametlla resultava molt desitjable perquè no és un producte perible –no necessita refrigeració, com la fruita dolça–, per la qual cosa la comercialització no obliga a prendre decisions precipitades. A més, és un cultiu altament mecanitzable que no requeria gaire mà d’obra i, per tant, no implicava tants costos. Però la normalització de la producció a Califòrnia va suposar una baixada de preus que va coincidir en el temps amb les complicades campanyes de reg que s’han viscut a les comarques de Lleida les últimes temporades per la sequera. Una combinació que ha fet esclatar la bombolla especulativa d’aquest cultiu. La reducció de la superfície d’ametllers va superar les 1.400 hectàrees el 2022 a Lleida, quan va caure a 3.913 amb una retallada del 27%. I aquest abandó de les terres equival a alliberar més de 12,5 hectòmetres cúbics d’aigua. Cada hectàrea d’ametller de regadiu supera els 9.000 metres cúbics per campanya, molt per sobre de les fruites de pinyol (6.000) i dels regs de suport a la fruita seca (2.000). Els regs de degoteig s’instal·laven amb capacitat per subministrar diàriament set litres d’aigua a l’arbre, quan l’habitual en el presseguer s’acosta als sis litres. Menys ametlles, però més aigua.Llenya al focSeguim amb la història de la muntanya de Tor, que, arran de l’èxit del programa de Carles Porta, torna a estar d’actualitat. Tor té ara 28 amos inscrits en el registre de la propietat de Sort. Vint-i-quatre són descendents de les 13 famílies que van constituir la Societat de Copropietaris a finals del segle XIX. Els quatre restants són alguns dels membres fundadors, persones mortes dècades enrere i la inscripció de propietat dels quals data del 1897. Si amb 13 la gestió ja era més que complicada, ara són 24 –més els quatre possibles descendents dels quatre que han mort– els que s’han de posar d’acord