La necessària cooperació entre Lleida i Osca

Les províncies de Lleida i Osca tenen vincles que van més enllà del mer veïnat. El de la Franja de Ponent, el territori aragonès on perviu la llengua catalana, és l’exemple més evident. Però n’hi ha molts més, entre els quals projectes que afecten tots dos territoris i que requereixen l’actuació concertada de les seues respectives diputacions per tirar endavant. Ara mateix són principalment quatre: l’activació de la comissió que coordina la gestió del congost de Mont-rebei, que en els últims anys s’ha convertit en una destinació turística de primer ordre; la preservació de la ramaderia extensiva en les zones de muntanya; el desenvolupament i millora de dos infraestructures viàries bàsiques per a les dos províncies com són l’A-14 i l’N-230; i impulsar la Cèl·lula d’Innovació Rural Pirineu-Aran, un programa que busca potenciar la innovació i la retenció del talent local a partir de la col·laboració publicoprivada. Es tracta d’actuacions que van en benefici de les dos demarcacions, per la qual cosa crida l’atenció –tal com donem compte en la nostra edició d’avui– que l’actual govern de la diputació d’Osca hagi optat fins a en sis ocasions al llarg dels últims mesos per no respondre les trucades del de Lleida per posar fi a la situació de bloqueig en la qual es troben. Que la corporació oscenca estigui presidida pel PP i la lleidatana per ERC no hauria de ser en cap cas un obstacle per trencar la col·laboració que havia existit abans de l’actual legislatura, quan la primera estava dirigida pel PSOE. La paradoxa és que aquesta actitud perjudica en primer lloc els seus administrats, així que no se n’entén el perquè. Per això, cal esperar que el fet que finalment el president de la d’Osca hagi accedit aquesta setmana a reunir-se amb els representants de la de Lleida no sigui només un gest de cara a la galeria, sinó el primer pas per reprendre la plena cooperació institucional. Ser un partit d’Estat, de la qual cosa presumeix el PP, ha de comportar la capacitat de posar l’interès comú per sobre de qüestions partidistes.Investigació capdavanteraEls projectes conjunts en els quals treballen investigadors d’Agrotecnio i IRBLleida, dos centres de referència vinculats a la Universitat de Lleida, igual com el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, constaten que a Lleida es porten a terme investigacions de primera línia, encara que de vegades passin desapercebudes per al gran públic. El desenvolupament d’aliments que redueixin l’obesitat, d’un llevat que tracti l’anèmia i d’un altre que eviti una microtoxina al suc de poma demostra a més que la col·laboració entre centres amplia el seu potencial