Que els jutges facin la seua feina: aplicar la llei
El Congrés va aprovar ahir una llei d’amnistia històrica que ha de tornar el conflicte català al lloc del qual mai no hauria hagut de sortir: la política. La decisió del PP de portar-lo a la justícia va ser un error que ara s’ha corregit. La sessió d’ahir va demostrar el que moltes vegades s’oblida: que la divisió de poders que va plantejar fa tres segles Montesquieu s’ha d’aplicar, des que al final de la Segona Mundial es va implantar la democràcia a l’Europa occidental per combatre els totalitarismes, amb una supremacia del poder legislatiu, del qual emana la sobirania popular. Fa un any es deia que una llei d’amnistia era inconstitucional. No era veritat perquè l’amnistia del 1977 va continuar vigent després de l’aprovació de la Constitució i perquè el 2012 el mateix PP va promoure una amnistia fiscal. En la sessió d’ahir cadascú va vendre la seua lectura de la llei: els independentistes la van plantejar com una victòria, el PSOE va voler restar-li importància (Pedro Sánchez es va absentar del debat i només va ser-hi a la votació), Vox va intentar dinamitar-ho amb insults apocalíptics i el PP va provar d’allunyar-se dels excessos de Vox al veure que l’aprovació de la llei era inevitable. Quan la norma es publiqui al BOE, els jutges tindran dos mesos per aplicar-la. Alguns l’obstaculitzaran. La sala Penal del Suprem, presumiblement, plantejarà recursos al Constitucional i qüestions prejudicials a la justícia europea, la qual cosa paralitzarà les causes que depenen d’aquest tribunal. El mateix val per al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón o el jutge d’instrucció barceloní Joaquín Aguirre, que han deixat clar que combatran la norma. S’equivoquen. No han de combatre-la, sinó aplicar-la, i això faran molts dels 5.000 jutges d’Espanya amb els casos concrets que hagin de resoldre. El problema de la justícia a Espanya no resideix en la majoria dels jutges, sinó en una certa cúpula que malinterpreta el seu treball. La seua funció és aplicar la llei, no salvar pàtries, un error que els ha portat a bloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) des de fa més de cinc anys. Alguns voldrien que els jutges de l’òrgan de govern de la judicatura els elegissin els mateixos jutges, no el Congrés, potser perquè quan passa això (per exemple, a les sales de govern del Suprem, l’Audiència Nacional i els 17 tribunals superiors autonòmics) el resultat és que només 3 dels 108 jutges elegits pertanyen a la progressista Jutges i Jutgesses per a la Democràcia. Però la Constitució no diu això. Diu que el CGPJ ha de reflectir la majoria parlamentària, i diu també que la funció dels jutges és aplicar la llei, no reinterpretar-la, com va fer el Tribunal Suprem amb la modificació del delicte de malversació sense ànim de lucre, que es va negar a aplicar amb interpretacions extemporànies. No és aquesta la seua feina. Els jutges han d’aplicar la llei, és a dir, complir la Constitució.
