Les eleccions europees i el sector agrícola

La desafecció ciutadana per les institucions europees no és nova i, malgrat que l’Estat espanyol i especialment Catalunya sempre han mirat cap a Europa com a referent de més democràcia, nivell de vida, drets socials i oportunitats, la realitat és que l’abstenció en els comicis de la UE va a l’alça i només quan coincideixen amb locals o autonòmiques, per l’efecte arrossegament, adquireixen nivells de participació acceptables. Diumenge vinent, si no ocorre algun fet important que canviï la tendència, els abstencionistes tornaran a ser majoria, en unes urnes en les quals ens juguem molt més del que els ciutadans creuen. Un dels sectors que més pendents estan de les decisions de l’Europarlament i de la Comissió Europea és l’agrícola i ramader, amb diversos temes relacionats amb l’agenda verda de què depèn bona part del futur del camp. La dreta i l’extrema dreta, conscients del malestar de pagesos i ramaders, intenten guanyar vots de les zones rurals utilitzant la política ambiental com a boc expiatori dels mals del camp, ja que l’esquerra on més vots acumula és a les grans ciutats. En aquest punt rau un dels grans errors dels líders d’esquerra de tots els estats de la unió: no defensar per tots els mitjans el futur de les petites i mitjanes explotacions que han comportat la prosperitat i benestar de mig Europa, incloses les comarques de Lleida agràries, que amb l’arribada de l’aigua entre finals del segle XIX i principis del XX van deixar enrere la misèria dels secans per teixir a poc a poc el progrés del món rural. Ara, tots els partits polítics s’omplen la boca amb plans per evitar la despoblació i enfortir l’economia dels pobles, però després no són capaços de prendre les mesures oportunes per aconseguir-ho. I en aquestes injeccions econòmiques, ajuts i normes de cultiu i comercialització, Europa té sempre la primera i última paraula i no haurien d’enfocar el futur agrícola exclusivament a rebaixar l’impacte climàtic dels cultius i el consum d’aigua, sinó en com evitar la concentració de la riquesa a les grans urbs, i això passa per un teixit empresarial potent, però també i sens dubte per aconseguir mantenir viu i saludable el sector agroalimentari dels pobles. En aquesta línia de reivindicació rural, els pagesos tornen al carrer avui amb un tall sense precedents que tancarà tots els passos fronterers entre Espanya i França. Les concentracions, que es faran als dos costats juntament amb agricultors francesos, busquen pressionar els estats i la Unió Europea en plena campanya electoral. A Lleida, el tall afectarà l’N-145 de la Seu d’Urgell a Andorra i a l’N-230 a Bossòst i en conjunt des d’Irun passant per Canfranc, Sallent de Gállego, Puigcerdà, el coll d’Ares i la Jonquera. La protesta començarà a les 10 del matí i s’allargarà fins aquest dimarts.