Un altre crit d’auxili de pagesos i ramaders
No ens cansarem d’escriure una i mil vegades que les comarques de Lleida tenen un sector primari de primer ordre; modern, equilibrat, innovador i sostenible i que sota cap concepte, ni l’agenda verda europea, ni la sequera, ni la globalització econòmica i comercial no han de servir d’excusa per deixar morir les petites i mitjanes explotacions que han forjat la riquesa de les nostres comarques. Perquè el que està en crisi no és l’agricultura ni la ramaderia, sinó les explotacions mitjanes i petites i cap administració que estigui al servei dels seus ciutadans pot permetre la mort del camp. Tots estem d’acord que Lleida necessita també millorar el seu teixit industrial i que el Pirineu no ha de dependre només del turisme, però el sector primari continua sent bàsic i un puntal per evitar la despoblació i mantenir l’equilibri entre el món rural i les grans ciutats. Per tot plegat, la protesta agrària iniciada ahir, que es prolongarà fins aquest matí, té tota la legitimitat del món i rebutjar-la per la proximitat de les eleccions europees és una excusa de mal pagador perquè precisament és a Europa on es marquen les principals directrius de l’agricultura i ramaderia i els partits han d’escoltar-los. Així, les organitzacions agrícoles convocants de la jornada de protestes d’ahir en vuit punts de la frontera entre Espanya, Andorra i França, integrats en la Unió d’Associacions del Sector Primari Independents (Unaspi), van consensuar les seues exigències en un manifest que reclama “negociacions integrals” amb el sector sobre tota la legislació que les afecti: han tornat a insistir en la necessitat d’eliminar els impostos relatius al consum energètic, millorar les pòlisses i el finançament amb què compta el sector. També han fet referència a algunes de les reivindicacions històriques dels productors, com promocionar el seu accés al mercat –amb polítiques que redueixin les barreres comercials–, impulsar el relleu generacional, la innovació i la millora d’infraestructures. Els agricultors han exigit a més l’adaptació consensuada del Pla Hidrològic a la situació de sequera, amb l’elaboració d’un nou document. I han advocat per un “canvi en l’enfocament de gestió de la fauna” i fixar límits de capacitat de càrrega a les poblacions d’espècies protegides, cosa que a Lleida afecta especialment la presència de l’os. També han reclamat que els productes de tercers països estiguin sotmesos a “regulacions més estrictes” en matèria de seguretat alimentària i estàndards de qualitat, i impulsar l’etiquetatge clar i campanyes per promocionar-los. En aquesta línia, s’han mostrat partidaris de la derogació d’acords extracomunitaris, entre els quals han enumerat Mercosur “i tots aquells acords que perjudiquin el mercat espanyol i la resta de països de la Unió Europea”.
