L’N-230 i l’alta sinistralitat
La carretera N-230 va sumar ahir un nou accident de trànsit mortal, el segon en menys de 24 hores en aquesta via que comunica Lleida amb Aran i França passant per la Llitera i la Ribagorça oscenques. Dilluns va morir un home de 71 anys del Pont de Suert al sortir de la calçada el cotxe que conduïa i bolcar, al municipi de Baells, i el que va perdre la vida ahir era de Vielha, tenia 46 anys i el sinistre va ocórrer a Benavarri, no gaire lluny del lloc de l’accident de dilluns. Són les primeres víctimes mortals d’aquesta via del 2024 i el 2023 es van registrar tres morts en aquest tram oscenc. Des que a començaments de la dècada del 2000, el ministre, llavors de Foment, Francisco Álvarez Cascos prometés una via ràpida i desdoblada des de Lleida ciutat fins a la Val d’Aran, la carretera ha anat acumulant protestes dels alcaldes de les dos Ribagorces, la catalana i l’oscenca, i Aran per la falta d’inversió i de millores a la via. I més si tenim en compte l’alt trànsit (més de 6.000 vehicles diaris a Alfarràs i més de 5.000 a Aran) que suporta, amb un alt percentatge de camions (més del 10%). Si bé en termes relatius sobre el conjunt de quilòmetres de carreteres de l’Estat, la Rioja és el territori que presenta més trams de sinistres recurrents, amb un 17,2%, és Catalunya, amb un 12,6%, la que ocupa la segona posició en nombre de quilòmetres de risc, més sinistralitat i punts negres, i l’N-230 que uneix Lleida amb França és el segon eix més perillós, després de l’N-260 i abans de l’N-240 que, amb l’aixecament del peatge de l’autopista, ha reduït els seus índexs de sinistralitat. Les xifres parlen per si soles i només es pot instar el Govern espanyol que, una vegada per sempre, dissenyi i executi el desdoblament fins a Alfarràs i dos carrils més, un fins a Aran, tal com s’ha aprovat finalment. No és acceptable que aquesta carretera vital per a les connexions del Pirineu es trobi en aquest estat, igual que l’N-260 al port del Cantó. Les infraestructures no només salven vides, sinó que contribueixen i impulsen el reequilibri territorial i fomenten el progrés.Bones xifres de l’aturEl nombre d’aturats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació va baixar en 58.650 persones al maig respecte a l’abril en el conjunt de l’Estat, un descens del 2,2% en termes percentuals, segons el ministeri de Treball i Economia Social. Són de les millors xifres des del maig del 2008, tant en el conjunt d’Espanya com a Catalunya i Lleida (707 parats menys), mentre l’afiliació a la Seguretat Social continua batent rècords a l’alça. Bones xifres, sense oblidar que els sous segueixen en el tram més baix de la UE, amb una alta precarietat
