Guerra i pau, 80 anys de Normandia
El 6 de juny del 1944, ahir va fer 80 anys, 160.000 soldats aliats (nord-americans, canadencs i britànics) van canviar el rumb de la Segona Guerra Mundial: van alliberar França del Tercer Reich i van iniciar el camí d’una victòria sobre l’horror del nazisme que va lliurar el món del dictador Adolf Hitler. El desembarcament de Normandia va marcar l’obertura d’un nou front a Europa occidental, una ajuda per a la Unió Soviètica que lluitava en el costat oriental i que va acabar assetjant el govern de Hitler en menys d’un any. Una gesta militar que ahir es va tornar a commemorar. Així, el president de França, Emmanuel Macron, va donar les gràcies als aliats durant una primera cerimònia a la localitat de Ver-sur-Mer, on es troba situat el monument als més de 22.000 membres de les forces britàniques que van caure durant els combats del Dia D. “Els soldats britànics són els nostres germans d’armes i avui els recordarem. Ningú a França pot oblidar el vostre sacrifici”, va dir. L’homenatge va comptar també amb la participació del rei Carles III, la reina Camil·la i el príncep Guillem, a banda del primer ministre, Rishi Sunak. El rei d’Anglaterra va aprofitar l’ocasió per demanar a les “nacions lliures” lluitar contra “la tirania” i va recordar el “nombre inimaginable de civils francesos que van morir durant aquella batalla comuna per la llibertat”. Així mateix, va retre homenatge als “homes i dones de la resistència francesa, pel seu increïble coratge”, en un discurs en el qual també va posar èmfasi en la valuosa informació d’Intel·ligència obtinguda per civils que van portar a terme “actes de sabotatge crucials” per a la victòria aliada. El príncep Guillem es va adreçar posteriorment als militars canadencs, a qui va agrair “la seua valentia i sacrifici”, en una cerimònia a la platja de Juno en la qual també hi va haver el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau. Per la seua part, el president dels EUA, Joe Biden, va traçar un paral·lelisme amb la situació que travessa Ucraïna en el marc de la invasió russa i va assegurar que els aliats “no miraran cap a un altre costat”. “Fa 80 anys no vam desaparèixer. La lluita entre la llibertat i la dictadura no acaba. Ucraïna és un exemple i ha estat envaïda per un tirà, però no ens donarem la volta”, va reiterar. Justes i lloables paraules però mentre instaven el món a defensar la democràcia i la pau, els nens continuaven morint a Palestina, en un conflicte que per moltes declaracions d’intencions que es facin continua acabant cada dia amb la vida de persones innocents que no tenen res a veure amb els terroristes de Hamas ni amb l’extremisme del president israelià. A més, l’absència de Rússia de la commemoració de Normandia no és una bona notícia perquè ja no estem en el segle XX i hauríem d’haver après que la guerra mai és la solució per als conflictes territorials o ideològics.
