La crida d’Europa
La desmotivació ha marcat la campanya electoral per als comicis europeus com si el que ens juguem en la crida a les urnes, que en el cas d’Espanya tenen lloc avui, no ens afectés en excés. Però en realitat no és així, ja que les decisions que s’adopten al marc comunitari tenen cada vegada més influència a les nostres vides. Així, per exemple, acords de l’Eurocambra que des del 2019 ens han influït directament en el dia a dia dels gairebé 450 milions de ciutadans europeus són l’aprovació del carregador universal o la primera llei d’intel·ligència artificial del món. Hi hem d’afegir normatives anteriors que ens incumbeixen de forma quotidiana com són el roaming, la regulació del mercat audiovisual, la imposició del reciclatge o la transició energètica per lluitar contra el canvi climàtic. Malgrat tot això, podem preguntar-nos per què tanta desafecció davant de la cita d’avui. En primer lloc es podria atribuir als mateixos partits perquè, no ens enganyem, s’han dedicat fins a la sacietat a atacar els oponents (un costum que ja va intrínsecament lligat a la política dels últims anys) en comptes de fer propostes i explicar els programes que pretenen posar en pràctica a Europa per garantir el benestar dels seus conciutadans. Proves d’aquesta bel·ligerància, que en molts casos ha arribat a extrems vergonyosos amb sortides de tons més que impròpies, les hem tingut en els debats televisius dels últims dies, d’un nivell ínfim en tots els sentits.Així mateix, bona part de les diferents formacions que es presenten a aquests comicis, els novens per a Espanya des de la seua adhesió a la Unió Europea el 1985, sembla que prenguin la convocatòria com una espècie de prova de força del seu múscul en altres àmbits, ja siguin autonòmics o estatals, i també com una radiografia que només deixi veure si les forces progressistes poden plantar cara a l’extrema dreta, els suports de la qual augmenten preocupantment a tot Europa, amb diversos països en els quals ja està en el poder.Així les coses, és més que probable que es repeteixin els alts índexs d’abstenció que, en el cas de les eleccions del 2019, va ser de gairebé el 50% i cinc anys abans va arribar al 57 per cent i prova d’això és que han caigut en més d’un 27 per cent les peticions de vot per correu a Catalunya, amb un electorat que supera els 5,7 milions de persones. A les nostres mans i amb els nostres vots hi ha la possibilitat de canviar aquesta tònica i trencar els pronòstics que auguren que molts europeus es quedaran avui a casa i no exerciran aquest preuat dret democràtic que tant va costar aconseguir. Està en joc el nostre futur pròxim i el de les generacions que ens succeeixin, així com la manera d’afrontar-lo.
