Gràcies, Força Lleida!

No ha estat fàcil però potser per això encara és més important la fita que va aconseguir ahir el Força Lleida, que torna a l’elit del bàsquet estatal per la porta gran i dinou anys després. L’aclaparadora victòria a la Final Four davant de l’Estudiantes (70-85), un dels clàssics, va significar el colofó a una temporada trepidant que va començar amb un optimisme més que contingut. I és que l’equip que dirigeix Gerard Encuentra arrancava el curs guanyant el Gipuzkoa, però encadenaria tres derrotes consecutives davant de San Pablo Burgos (precisament el seu rival de dissabte), Tizona i Cantàbria. Després va agafar aire contra el Melilla però encaixaria més derrotes davant de Corunya i Valladolid i després de les vuit primeres jornades sumava només tres triomfs i cinc derrotes i les sensacions no eren les millors. Però a partir d’aquí l’equip va començar a quallar, perquè en la jornada 12 el balanç ja s’equilibrava amb sis victòries i sis derrotes i obria d’aquesta manera una ratxa que deixava constància de la recuperació de l’ADN de temporades passades. A mesura que els resultats somreien, la xifra d’aficionats continuava creixent de forma gradual i imparable, fins a convertir el Barris Nord en un autèntic fortí. 

Aquesta comunió entre jugadors, equip tècnic, club i afició és la que ha donat ales al Força Lleida, capitanejat per un Gerard Encuentra impecable, que suma la tercera temporada al club i que ha col·locat l’equip en tres play-offs consecutius i en dos finals fours en aquesta etapa. I això no era fàcil després de perdre pel camí algunes de les figures de la pista i no ser en absolut a la zona alta de la taula quant a pressupost. En aquest sentit també és necessari ressaltar el paper del president, Albert Aliaga, i la junta directiva. “Anem a totes”, deia fa uns dies en declaracions a SEGRE. El Força Lleida, que compta amb un conveni de vinculació amb el Barça, ha triplicat el pressupost en quatre anys, però abans de buscar el salt a la màxima categoria Aliaga va obtenir el compromís de les institucions per afrontar les obligacions econòmiques que comporta el fet de fer-se amb Barça, Reial Madrid, Baskonia, Joventut i resta d’equips que fan de l’ACB la Lliga més competitiva del món després de l’NBA. I què dir de l’afició? Com es mereix aquest ascens! Com ja hem dit, el Barris Nord s’ha convertit en una plaça molt complicada d’assaltar per als rivals i una festa en cada partit perquè els seguidors, sempre incondicionals, han estat el jugador número 6 en pista. En definitiva, tots ens n’hem d’alegrar per aquest èxit col·lectiu que tornarà la ciutat a l’elit del bàsquet, un al·licient més per atreure visitants i donar a conèixer els molts atractius de què gaudim. Per tot plegat, aprofitem aquesta oportunitat col·lectiva. Gràcies, Força Lleida!