Majoria sobiranista a la Mesa del Parlament
L’exconseller i diputat de Junts Josep Rull va ser elegit ahir president del Parlament per majoria simple gràcies als vots de la seua formació, ERC i CUP, que van escenificar una imatge d’unitat de l’independentisme, just després que hagi perdut la majoria absoluta a la Cambra arran de les últimes eleccions. Es va imposar a la diputada del PSC Silvia Paneque, que només va rebre els vots del seu partit, i serà al capdavant d’una Mesa amb majoria independentista. A primera vista, sembla un escenari sorprenent després de la victòria clara del PSC en els comicis, amb 42 escons, set més dels que va aconseguir Junts, i és fruit de la impossibilitat que els socialistes puguin aconseguir una majoria suficient sense el suport d’una de les dos principals forces sobiranistes, perquè un pacte amb PP i Vox resulta inviable. Tanmateix, l’independentisme tampoc no compta amb possibilitats d’aconseguir la presidència de la Generalitat sense l’aquiescència dels de Salvador Illa. La primera incògnita és si, malgrat això, Rull proposarà Carles Puigdemont com a primer candidat a la investidura en lloc del líder socialista. I la segona, si tria aquesta opció, és si el previsible intent frustrat dona pas a un període de negociació de dos mesos que permeti a Illa accedir a la presidència amb el suport de Junts o ERC –o l’abstenció dels dos– o bé cal repetir les eleccions. Un panorama complicat que estarà ple de moments de tensió, com va quedar clar després de la decisió de la mesa d’edat de permetre ahir el vot a distància de Puigdemont i Lluís Puig.Una Europa més de dretesEl resultat de les eleccions al Parlament Europeu ha comportat un avenç de les forces de la ultradreta, però insuficient perquè puguin tenir un pes decisiu en les institucions de la UE. El Partit Popular Europeu, que ha guanyat 10 escons, podrà mantenir la presidència de la Comissió en la persona d’Ursula von der Leyen reeditant el pacte amb els socialistes, que n’han perdut quatre, i els liberals, que protagonitzen el retrocés més gran al baixar de 102 a 79, perjudicats per la patacada del partit del president Macron a França. En suma, Europa vira cap a la dreta, perquè els Verds i altres partits d’esquerra també tendeixen a la baixa, i encara que els ultres no assoleixen els objectius, el seu ascens és una amenaça per construir una Europa més solidària i justa. A més, les seues victòries a França, Itàlia, Àustria i Hongria o els segons llocs a Alemanya i els Països Baixos constaten la necessitat que els partits tradicionals apliquin canvis en les seues polítiques, escoltin més els ciutadans i primin l’interès general. No està de més recordar que el germen de l’actual UE va sorgir de la runa que van provocar els totalitarismes.
