Economia espanyola i prioritats europees

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que es prorrogarà la rebaixa de l’IVA a productes bàsics com l’oli d’oliva, el pa o la llet perquè la inflació, malgrat que s’ha reduït, encara continua sent alta i l’executiu vol fer un esforç perquè la malmesa economia familiar no es vegi més perjudicada per l’IVA. Recordem que estava previst que el 30 de juny es deixarien d’aplicar aquests descomptes, en una mesura que va entrar en vigor l’1 de gener del 2023 amb l’objectiu d’alleujar les conseqüències econòmiques derivades de la guerra a Ucraïna. Sens dubte, és una bona notícia per a milers de llars, igual com ho és la xifra de creixement a l’alça donada pel Banc d’Espanya, d’acord amb les previsions de l’FMI. Però per molt que s’hagi superat, més ràpid fins i tot del que es preveia, la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus i per molt que els nivells de creixement, empesos pels serveis i el turisme, siguin positius per al conjunt de l’Estat, Espanya continua tenint sous baixos i precaris en relació amb la resta de països amb els quals pretén comparar-se i el seu teixit industrial requereix una reconversió i innovació que teòricament haurien d’haver empès els fons Next Generation i que a la pràctica no ha estat així, perquè la majoria d’ajuts han estat absorbits per les administracions i projectes molt concrets de grans empreses. Esperem que la convulsió política en la qual fa anys que estem instal·lats a la Unió Europea, per l’empenta de l’extrema dreta i el bonisme de l’esquerra, es mitigui després de no aconseguir la victòria aclaparadora que pretenien els ultraconservadors a les urnes, ni a Espanya ni en el conjunt de l’Europarlament, i pugui la UE centrar-se en aquest creixement econòmic indispensable per fer front als reptes més imminents: cohesió social davant l’elevat número d’habitants migrants que ha absorbit en els últims anys, reconversió industrial per garantir el progrés i el respecte al medi ambient i una sortida diplomàtica i, per tant, no bèl·lica amb Rússia per evitar l’eternització del conflicte amb Ucraïna, que a més de minar els estàndards democràtics del continent perjudica econòmicament tots els estats membres.Boicot a l’amnistiaUn paral·lelisme similar podríem aplicar amb Catalunya que, per la pressió judicial derivada del procés, segueix sense aconseguir l’assossec social i polític indispensable per escometre les reformes necessàries que la realitat socioeconòmica requereix. La cúpula del Poder Judicial, instigada també per la dreta, continua obstruint qualsevol normalització, ara boicotejant la llei d’amnistia