Del “torni vostè demà” al “truqui vostè demà”

Les restriccions durant la pandèmia de la covid van consolidar i van generalitzar el sistema de cita prèvia a les oficines d’atenció al públic de les diferents administracions, que obliga els usuaris a demanar amb temps un dia i una hora per poder efectuar el tràmit que necessitin. Després de la pandèmia, hi ha serveis que combinen aquest sistema amb l’atenció sense cita per a determinades gestions, com és el cas de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’ajuntament de Lleida. No obstant, en d’altres aquesta segona alternativa no existeix o és excepcional i, d’acord amb les queixes dels afectats, és el que passa en diversos departaments de l’administració central a la província. Dissabte donàvem compte que el Servei Públic d’Ocupació Estatal no donava divendres l’opció de concertar hora per sol·licitar la prestació d’atur, ni tampoc de poder ser atès per via telefònica o telemàtica, mentre que la vigília tan sols oferia la possibilitat d’acudir a la seua seu a Vielha. I fa poc, un centenar de persones migrants es van manifestar pel centre de Lleida ciutat en protesta perquè no tenen manera d’aconseguir una cita per als tràmits que han de fer a Estrangeria o a la comissaria de la Policia Nacional per tenir al dia la seua documentació. A més, alguns d’ells van denunciar que hi ha persones que s’aprofiten d’aquesta situació i han creat un mercat negre de venda de cites prèvies per a aquests serveis per imports que poden oscil·lar entre els 50 i els 200 euros. Diversos síndics de greuges, entre els quals la de l’ajuntament de Lleida, han denunciat que les administracions abusen d’aquest sistema i que també han de garantir la via presencial. El gener passat, el Govern central va anunciar que modificaria la llei de procediment administratiu comú per eliminar la seua obligatorietat, però de moment tot continua igual. Així que, fins que no hi hagi canvis, podem dir que en determinats serveis públics el “torni vostè demà” que va fer popular en els seus articles Mariano José de Larra fa gairebé 200 anys s’ha convertit, en plena era digital, en un “truqui vostè demà”.L’art ‘amagat’ a SixenaLa reclamació per part d’Aragó d’obres d’art dipositades al Museu Diocesà de Lleida que procedien de parròquies aragoneses, després que el 1998 aquestes s’amputessin del bisbat de Lleida i passessin a dependre del de Barbastre, sempre va ser una qüestió més política que cultural o de proximitat. Per si algú en tenia algun dubte, la prova del nou és que, com expliquem avui, les obres requisades a Lleida a finals del 2017, durant la vigència del 155, que van ser traslladades al monestir de Sixena passaran dos anys i mig sense que les pugui visitar el públic.