Baixa l’ús del català

Feia temps que la lingüista Carme Junyent, que va morir l’any passat, advertia que el català està en perill d’extinció pel desús en diversos àmbits, per molt que a l’escola es mantingués la immersió. Junyent basava el seu crit d’alerta en tres àmbits: el territorial, el nombre de parlants i el desinterès dels joves. A més, acompanyava sempre les seues conclusions amb xifres, per donar valor científic als seus estudis. Així, en el seu llibre El futur del català depèn de tu anava comparant comarca a comarca la incidència del català fa 200 anys amb l’actualitat i el resultat era decebedor. Avui dia ja no només és ínfim el seu ús a les grans capitals, sinó que en comarques com el Segrià, el Pla d’Urgell, la mateixa Segarra i fins i tot el Pirineu, el retrocés és evident. Pel que fa al nombre de parlants, les xifres ho diuen tot. Del milió d’habitants que ha guanyat Catalunya, més del 90% ni coneix ni utilitza el català per a res. Per a Junyent, dels tres apartats el que més la preocupava era el desinterès dels més joves, malgrat que l’estudien i el parlen al col·legi, pel seu ús al carrer. L’aïllament de la pandèmia, les xarxes socials i comunicadors de gran influència online han configurat un còctel en el qual la llengua catalana ha quedat exclosa o relegada. Només cal fer un volt pels carrers, els comerços, l’hostaleria, els cercles econòmics, bancaris, esportius o culturals per comprovar que la diagnosi d’aquesta prestigiosa professora i escriptora era del tot encertada. Ahir, el Consorci de Normalització Lingüística de Lleida (CNL) presentava un demolidor informe en el qual xifra en un 20% el descens de l’ús del català al comerç, la qual cosa atribueix a l’augment de la població migrant que treballa en aquest sector. Així ho constata l’estudi Ofercat del 2022 després de fer 500 observacions en botigues i negocis dels barris de Centre Històric, Noguerola, Clot-Príncep de Viana, Cappont i la Bordeta, que destaca que només el 63% dels establiments analitzats utilitza el català com a llengua de salutació i per atendre els seus clients, una xifra que a l’anterior estudi del 2015 se situava en el 80%. Quant a la disposició d’utilitzar el català per part dels treballadors, fa set anys l’oferien el 87% dels negocis analitzats, mentre que el 2022 s’ha reduït fins al 78%. En aquest sentit, des del CNL han advertit que l’hostaleria és el principal àmbit en el qual l’ús del català és més baix pel que fa a l’atenció al client, que s’ha reduït del 48% al 32% respecte al 2015 i ho atribueixen al fet que el 48,8% dels treballadors d’aquest sector són d’origen estranger. El problema, tant en aquest sector com en la resta de la vida quotidiana, econòmica i social, és el mateix. El que no es necessita és prescindible i mentre el català no sigui indispensable i necessari per viure i treballar a Catalunya, la nostra llengua continuarà amenaçada.