Immunes a l’horror
La cita és del tango Cambalache, compost per Enrique Santos Discépolo el 1934: “Pero que el siglo XX es un despliegue de maldad insolente ya no hay quien lo niegue, vivimos revolcaos en un merengue y en un mismo lodo todos manoseaos.” Noranta anys després constatem que el segle XXI no és millor. La llunyana Guerra del Golf del 1991 va ser la primera que es va retransmetre en directe per televisió. Des d’aleshores, l’horror ha entrat a les nostres sales d’estar i les atrocitats que se succeeixen al món cohabiten amb anuncis o previsions meteorològiques. I els conflictes semblen no tenir final. Hem vist com es dessagnaven Bòsnia, Uganda o Síria. I un no s’ha de remuntar gaire en el temps. La invasió d’Ucraïna per part de Rússia ja no desperta l’interès mediàtic, després de més de dos anys de conflicte. El focus està ara posat a la Franja de Gaza, on l’exèrcit israelià està massacrant la població civil des de l’octubre. S’acaben els adjectius per descriure les imatges que ens arriben dia rere dia. No podem acostumar-nos a tanta atrocitat. Portem poc més de vint anys de segle XXI i ja hem superat “el desplegament de maldat insolent” que es descrivia a Cambalache. El filòsof Theodor Adorno va assenyalar que “escriure poesia després d’Auschwitz” és “un acte de barbàrie”. Adorno donava per fet que havíem après la lliçó del nazisme. I no ha estat així. Ahir mateix vam veure a la pantalla de televisió, o la del mòbil, un jeep militar israelià circulant amb un palestí ferit lligat al capó del vehicle. El mateix exèrcit israelià va reconèixer que alguns dels seus militars havien “violat el protocol” a l’utilitzar com a escut humà una persona ferida a la ciutat de Jenín i diu que ho investigarà. De nou, l’impensable. Segons la Mitja Lluna Roja, que va difondre aquestes imatges, els israelians van impedir que els equips de l’organització prestessin primers auxilis a aquesta persona. Ja són massa exemples de vulneració dels més elementals drets humans. Fins i tot les guerres tenen normes.Ferralla que val orLes comarques de Lleida registren una mitjana de dos robatoris de coure cada dia. Per combatre aquests delictes, a banda d’incrementar la vigilància en polígons, infraestructures i la xarxa ferroviària, els Mossos d’Esquadra han augmentat els controls en ferralleries. Una gran majoria d’empreses col·laboren amb la policia però un 10% és còmplice d’aquestes xarxes criminals. Amb el coure a 9,5 euros el quilo s’han disparat aquests delictes que comporten, a més, innombrables problemes perquè afecten el funcionament del transport ferroviari o el servei telefònic
