En suport al col·lectiu LGTBI
L’homofòbia és el rebuig i l’odi irracional que es té cap a l’homosexualitat i que condueix a la violència i a la discriminació envers els individus que tenen l’esmentada orientació sexual. Aquestes actituds negatives, amb prejudicis i discriminatòries, ja són un delicte en la legislació de molts països del món, entre els quals Espanya. Es calcula que a ple segle XXI cada dos dies una persona homosexual és assassinada al món a causa d’actes violents vinculats a l’homofòbia. Amnistia Internacional denuncia que més de 70 països encara persegueixen els homosexuals i 8 els condemnen a mort. A l’Estat espanyol, gràcies al final de la dictadura i la instauració democràtica, a poc a poc es van anar derogant les lleis que perseguien els homosexuals, bisexuals, transsexuals i qualsevol altre vessant de la diversitat sexual, i en l’actualitat la reglamentació espanyola està entre les més avançades en termes de llibertat sexual del món, havent estat sempre Catalunya una de les comunitats pioneres en aquesta tolerància i respecte envers allò que és divers o diferent. Però encara hi ha una cosa tan important o més que les lleis, que sens dubte és la garantia més gran en una societat avançada, i és l’acceptació social i col·lectiva d’aquesta llibertat sexual. I no és acceptable que un representant públic, tingui la ideologia que tingui, qüestioni, ni privadament ni pública, els avenços aconseguits en aquest àmbit. L’alcalde de Ribera d’Ondara, igual com qualsevol altra persona elegida democràticament, té el dret a recolzar o criticar qualsevol decisió o actitud que pugui perjudicar a afavorir el bé comú, segons la ideologia de cadascú, i per això la democràcia és encara a dia d’avui la millor opció per organitzar un grup de persones, nacions o estats, però fer apologia contra els drets conquerits només pot rebre la repulsa col·lectiva, com la que ha rebut l’edil accidental d’aquest municipi de la Segarra qui, extralimitant les seues funcions locals, va assegurar en un tuit reproduït per aquest diari que el col·lectiu LGTBI no era benvingut al seu poble. Per no parlar de la comparació de les persones, entitats, partits i institucions que donem suport als drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgènere o intersexuals amb “el pitjor càncer que pateix Catalunya” que, a més d’homofòbic, és insultant, tant per a qualsevol membre del col·lectiu com per als malalts de càncer. Una societat avançada es mesura també pel seu respecte a la identitat de gènere i orientació sexual i aquesta setmana que se celebra del Dia de l’Orgull no podem ni hem d’oblidar que aquesta jornada és encara per a la reivindicació que totes les persones tenen el dret a estimar amb llibertat i a gaudir dels drets col·lectius que entre tots hem anat guanyant. Per tant, tolerància zero davant de qualsevol intent de regressió o odi.
