La renovació judicial

Després de més de 2.000 dies de bloqueig sobre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Partit Popular i Partit Socialista han arribat a un acord aquest dimarts per desbloquejar l’òrgan de govern dels jutges. El pacte que va subscriure el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, amb el vicesecretari d’acció institucional del PP, Esteban González Pons (sota l’assistència i supervisió de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Vera Jourová), consisteix que els socialistes elegeixen deu vocals i els populars deu més dels 20 que integren el CGPJ. Al seu torn, els 12 consellers de procedència judicial seran designats de la llista de candidats que la Junta Electoral Central va aprovar l’any 2018 i la designació de la qual correspon als grups parlamentaris al Congrés i el Senat (sis vocals designats per cada Cambra). Sobre la presidència del Consell, al llarg de les discretes i intenses negociacions mantingudes en els últims dies entre Bolaños i Pons, el PSOE va mostrar la seua preferència perquè la presidenta fos una dona (seria la primera presidenta del CGPJ i el Tribunal Suprem) però el PP demana deixar en mans dels vocals l’elecció de la presidència de l’òrgan. Partint de la base que és una bona notícia que per fi es compleixi la Constitució, es podria fer algunes consideracions. La primera és que Espanya ja no viu en els temps de Cánovas del Castillo i Mateo Sagasta en què els dos partits dinàstics es repartien el poder. Gràcies a la democràcia i a la resiliència dels ciutadans en la defensa de les seues idees, l’Estat espanyol és avui molt més plural que en temps pretèrits i de la mateixa manera que el Congrés dels Diputats escenifica aquesta pluralitat, el poder judicial hauria igualment de representar el conjunt de les ideologies. Una altra evidència és el component econòmic, que en aquest sector condiciona més que en altres professions a l’accés a la carrera judicial. Les classes mitjanes tenen molt complicat finançar més de 10 anys d’estudis als seus fills, per la qual cosa majoritàriament la cúpula judicial pertany a cercles molt delimitats de tendència conservadora. També podríem entrar en la formació que reben els jutges, més centrada a memoritzar lleis que en la neutralitat i imparcialitat obligada en la funció d’àrbitre que exerceixen. Finalment, una vegada l’acord s’ha firmat, és imprescindible reformar la llei orgànica del Poder Judicial perquè els vocals del Poder Judicial deixin de ser-ho automàticament una vegada caduqui el seu mandat, tal com és preceptiu en qualsevol càrrec, sigui del poder executiu o legislatiu. La Justícia espanyola ha estat molt qüestionada en els últims anys i el més urgent és que recuperin el prestigi perdut per l’obstinació d’alguns a fer interpretacions polítiques de les lleis. Els jutges de base no mereixen aquest descrèdit.