La campanya de la fruita i els temporers
La campanya de recollida de la fruita es converteix cada any en notícia pel volum de temporers, la gran majoria amb feina i allotjament, que s’instal·len als municipis fructícoles, primer als del Baix Segre i resta del Segrià (són els primers a iniciar les collites) i més tard les zones del Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera i part també de les Garrigues. Des de fa molts anys els sindicats agraris i els productors han aconseguit que la contractació d’aquesta mà d’obra no sigui un problema ni social ni econòmic, perquè una gran majoria dona empara als seus treballadors, els paga segons conveni i les friccions són les mínimes malgrat la gran concentració de persones en un curt espai de temps i amb orígens i cultures molt diferents. De fet, alguns d’aquests treballadors del camp es queden tot l’any per als diferents processos de poda i aclarida que requereixen les explotacions i s’han adaptat horaris i dies laborals en funció de la diversitat cultural i religiosa de molts d’ells. UP, JARC, Asaja i en els últims mesos també Plataforma Pagesa han fet una gran tasca mediadora amb els productors, grans o petits, centrals fructícoles i grans empreses i la recollida de la fruita no és a dia d’avui un problema, ni convivencial ni social. Però l’efecte crida que des de fa anys es fa del gran volum de treball que hi ha a Lleida a l’estiu atreu, com d’altra banda és lògic, moltes persones sense feina o sense papers, esperant que algú els contracti a l’últim moment, malgrat que la seua situació sigui irregular. I aquestes persones que deambulen i no tenen sostre són el problema recurrent que ha d’afrontar Lleida cada any. Per solucionar-lo hi ha diverses formes, una de les quals la regulació temporal d’algunes persones sense papers, que acabada la campanya haurien de tornar al seu lloc d’origen, o un acompanyament molt més gran del que reben els ajuntaments, sigui per donar-los una mínima atenció d’higiene i empara i, per descomptat, per no tensionar aquests municipis entre els mesos de juny i setembre. El primer supòsit requereix el beneplàcit del Govern espanyol, que ja té algunes d’aquestes demandes sobre la taula i, el segon, necessita molts més recursos i celeritat. D’aquí que la queixa dels ajuntaments del Baix Segre tingui tot el sentit.
Camins locals
El projecte per reconvertir en vies provincials 200 quilòmetres de camins locals de les comarques de Lleida i el Pirineu és una necessitat reclamada des de fa anys per molts ajuntaments i consells, que no disposen del poder financer per mantenir aquestes xarxes locals, amb molt de trànsit per l’activitat agroramadera i de serveis
