Violència masclista esgarrifosa

Una dona i els seus dos fills esquarterats presumptament a Las Pedroñeras (Conca) per la seua exparella, una jove de 20 anys i la seua mare assassinades per la seua exparella a Zafarraya (Granada) i una altra de 76 anys a Fuengirola, Màlaga, morta també suposadament en mans del seu marit són les sis víctimes de crims de violència masclista en les últimes hores. Un esgarrifós balanç que ens ha de fer reflexionar del molt que queda encara per fer per viure en una societat igualitària on la violència masclista no tingui cabuda i en la qual les dones no es juguin la vida per la ruptura d’una relació sentimental. Quan es confirmin aquests casos, el nombre de dones assassinades per violència de gènere a Espanya posarà els dos dígits el 2024 i s’elevarà a 1.249 des del 2003, quan es van començar a recopilar aquestes dades. Així mateix, el nombre de persones menors d’edat assassinades per violència de gènere a Espanya s’atansa a la desena el 2024 i a 57 des del 2013. Les xifres parlen per si soles i la tipologia d’aquest delicte no fa distincions econòmiques, ni d’origen, cultura o religió. És una xacra que sembla no tenir final i és una autèntica prioritat per a totes les administracions posar els recursos i mesures legals i socials necessàries perquè cessi. Si estiguéssim parlant de terrorisme polític en lloc de terrorisme domèstic, ningú no dubtaria que caldria prendre mesures urgents.Segregació escolarEls centres educatius concertats guanyen pes en les preferències de les famílies per escolaritzar els seus fills. A tot Catalunya, les sol·licituds d’I3 per al curs vinent als centres públics són 38.176, amb un total de 1.077 peticions menys que el curs passat, mentre que les demandes per a les concertades sumen 1.041 més. La mateixa tendència per a primer d’ESO, amb 48.627 sol·licituds per a instituts públics en primera opció (937 menys que l’any passat) i 6.801 per als concertats (294 més), la qual cosa demostra que l’esforç fet durant molts anys per equilibrar les dos opcions està en retrocés i és evident que la Generalitat s’ha de replantejar molts protocols per evitar que la segregació escolar vagi en augment i que alguns centres públics acumulin un número d’alumnes vulnerables inassumible, tant per adquirir el nivell educatiu mínim com a desitjable, com per a la formació i integració d’aquest alumnat, en gran proporció provinent de la migració. Els signes d’alarma de l’informe PISA són evidents i les inscripcions escolars, també. És evident que per afrontar aquest repte es necessiten recursos i professorat de suport, però el que és encara més evident és que no podem continuar obviant la realitat