Massa soroll de jutges
Si algú pensava que l’inici de juliol era sinònim de vacances en el món judicial, res més lluny de la realitat. Perquè ahir es van succeir diferents notícies en aquest àmbit, totes força increïbles. D’una banda, el jutge d’instrucció Joaquín Aguirre es va atribuir la crisi en la tramitació de la llei d’amnistia, segons es desprèn d’uns àudios difosos per Diario Red. Se l’escolta dient que la seua interlocutòria d’imputació de Carles Puigdemont i Artur Mas per traïció en la suposada trama russa del procés seria “la tomba” del Govern de Sánchez, a qui li quedaven “dos telenotícies alemanys”, paraules que suposen una preocupant ingerència en la vida política. Paral·lelament, el magistrat del Suprem Pablo Llarena va rebutjar perdonar el delicte de malversació que atribueix a l’expresident Puigdemont i a dos exconsellers i va acordar mantenir vigents les ordres nacionals de detenció contra ells. A més, la Sala Penal del TS tampoc no aplica l’amnistia als altres condemnats a penes d’inhabilitació pel procés, entre els quals l’exvicepresident Oriol Junqueras, ja que considera que el delicte de malversació de cabals públics no es pot perdonar en aquest procediment. També s’immisceix en l’àmbit legislatiu retraient la “condescendent” suavitat del legislador al redactar una llei d’amnistia al procés que pretén “dispensar un tractament excepcional i personalitzat a uns delictes d’especial gravetat, pel simple fet d’haver estat comesos per uns responsables polítics concrets”. Són dos intervencions judicials que farien saltar totes les alarmes en qualsevol estat de dret.La mala jugada de MacronMalament, però que molt malament, li ha sortit la jugada al president francès Emmanuel Macron de convocar eleccions legislatives pels mals resultats a les europees. I és que, a la primera ronda de diumenge, la ultradretana Agrupació Nacional de Marine Le Pen va aconseguir una victòria contundent i inèdita en primera volta, amb el 33,15% de vots. La coalició d’esquerres del Nou Front Popular (NFP) va obtenir el 27,99 per cent i es constitueix així en la segona gran força política, al davant de la majoria sortint del president Macron, que és la gran perdedora amb el 20,04%. Així les coses i de cara a la segona ronda de diumenge, els dos grans blocs es reorganitzen per assolir àmplies majories. L’objectiu de l’esquerra és clar: evitar que els seus contrincants, que tots els sondejos donen com a guanyadors, aconsegueixin la majoria absoluta. Tot apunta que tornarà la “cohabitació” i faltarà saber si Macron, amb aquest panorama, podrà mantenir-se en el càrrec fins a les presidencials del 2027
