Fre als lloguers desbocats
El suïcidi de dos germanes a Barcelona dilluns a la matinada ha reobert el debat sobre la pressió immobiliària. El turisme i els anomenats expats han desbocat els preus dels lloguers a la capital catalana, però l’ennobliment no és exclusiu de l’àrea metropolitana. De fet, dimarts donàvem compte que el lloguer ha pujat un 6,4% a les comarques de Lleida respecte al 2023. La Val d’Aran, amb 649,08 euros de mitjana, un 16,4% més, és el territori que ha experimentat un increment de preus més alt. I no és l’excepció, sinó la norma. Els municipis en els quals resideixen dos terços dels habitants de la demarcació estan tensionats, és a dir, el lloguer o la hipoteca s’emporten més del 30% dels seus ingressos perquè han pujat els últims cinc anys més de tres punts per sobre de l’IPC. El departament de Territori de la Generalitat va anunciar ahir que onze localitats de Lleida se sumaran a les deu en les quals ja havia declarat la situació de tensió. D’aquesta manera, Alcarràs, Almacelles i Alpicat al Segrià; Artesa de Segre i Ponts a la Noguera, Bellpuig (Urgell), Bellver de Cerdanya (Cerdanya), les Borges Blanques (Garrigues), Linyola (Pla d’Urgell), el Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Vielha (Aran) passen a engrossir una llista de la qual ja formaven part Lleida, Balaguer, Mollerussa, Cervera, Guissona, la Seu d’Urgell, Solsona, Sort, Tàrrega i Tremp. Això significa que quan el propietari d’un pis o una finca sigui un gran tenidor, amb cinc o més habitatges en zones de mercat residencial tensionat, la pujada del lloguer no podrà superar l’Índex de Referència del Preu de Lloguer que marca la Generalitat. Les incorporacions a la llista, en la qual ja figuren totes les capitals de comarca de la demarcació de Lleida, indiquen que l’encariment de l’habitatge és una problemàtica que s’ha estès com una taca d’oli des de l’àrea metropolitana de Barcelona per tot el país i ja afecta 295.752 lleidatans, la meitat dels quals viuen fora de la capital.El català, sota mínimsPlataforma per la Llengua va constatar ahir el que ja és evident: el retrocés de l’ús social del català. Només un 12,1% dels joves d’entre 15 i 34 anys parlen únicament en aquesta llengua. És una de les moltes dades que aporta un estudi que també es fa ressò que el 30,9% dels metges que treballen a Catalunya no saben parlar en català i un 13% ni tan sols l’entenen. A més, un 80% dels parlants es passen al castellà encara que l’interlocutor entengui el català. La conclusió és clara: no s’està revertint l’emergència lingüística. El fenomen afecta, sobretot, l’àrea metropolitana, però, com en el preu dels lloguers, el temor és que aquesta tendència acabi afectant tot el país.
