Ni penitència ni contrició
“Està viu, he denunciat, i no s’ha fet justícia.” La valentia d’Anna Berengué, que s’ha graduat en periodisme al Regne Unit amb un treball sobre el seu abusador, esgarrifa. Una investigació conjunta d’El Periódico i TV3 ha recollit aquest testimoni sobre el cas del pare escolapi Josep Blay Gallart, de qui ja va informar SEGRE el juliol del 2016 després de ser apartat aquest religiós, que coordinava llavors la catequesi de l’Escola Pia de Balaguer. Ara se sap que el 2008, quan Berengué era una nena de només 8 anys, aquest sacerdot va abusar d’ella i d’altres menors a les quals feia catequesi a Alella, al Maresme. Les famílies ho van posar en coneixement de l’Arquebisbat de Barcelona i van acceptar no denunciar a canvi que aquest pare escolapi deixés de tenir contacte amb nens. Tanmateix, Blay va ser traslladat a l’esmentat col·legi de Balaguer i anteriorment a Tàrrega. Quan ho van saber les famílies, el cas va acabar al jutjat i ara s’ha sabut que ha estat condemnat a 22 mesos de presó, una pena que no ha comportat el seu ingrés en un centre penitenciari. Abans que fos destinat a Balaguer, aquest rector ja va exercir funcions pastorals a Tàrrega per al bisbat de Solsona, segons s’ha acreditat ara amb imatges de Nova Tàrrega. L’hemeroteca no oblida i Blay apareix en una portada d’aquest setmanari el 2011 beneint palmes un Diumenge de Rams. Canvien els noms i les dates, però la història l’hem sentit massa vegades. Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UdL i la UOC, que va participar en l’elaboració de l’informe del Defensor del Poble sobre els abusos en institucions religioses, advertia a finals de l’any passat que l’església catòlica havia indemnitzat víctimes d’abusos sexuals a canvi del seu silenci i la seua renúncia a denunciar, el que es coneix com a clàusules de confidencialitat. És intolerable. No es pot amagar el cap sota l’ala i deixar les víctimes desemparades. Precisament ahir, la Conferència Episcopal Espanyola va dir que té previst aprovar dimarts vinent, en una Assemblea Plenària extraordinària, el pla de reparació d’abusos a l’Església, que contempla un “suport econòmic” per a les víctimes en els casos que hagin prescrit o en els quals l’agressor hagi mort. La música sona bé, però la lletra no tant. Aquest pla no detalla el nombre de víctimes perquè “preferim centrar-nos en altres aspectes”. Aquesta frase del secretari general de l’episcopat, Francisco César García Magán, no dona esperances als que continuen reclamant alguna cosa més que una tímida disculpa per poder continuar avançant. Davant d’aquesta situació, el Congrés també podria moure fitxa i prendre decisions com la revisió dels acords amb la Santa Seu que han privilegiat l’Església catòlica durant dècades.
