L’imperi de la llei

“La justícia emana del poble i s’administra en nom del Rei per Jutges i Magistrats integrants del poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei.” Article 117 de la Constitució. Què és la llei? L’expressió de la voluntat popular majoritària. Què està per sobre de la voluntat popular majoritària en una democràcia? Res. Aquestes són les regles del joc. El Congrés va aprovar la llei d’Amnistia. Els jutges l’han d’aplicar sotmesos al seu imperi. Ho fa el Tribunal Suprem al no amnistiar els líders del procés per malversació? Tècnicament sí. Interpreta la llei i diu que no els ha d’amnistiar perquè es van enriquir personalment. A ningú no se li escapa que la posició del Suprem és contrària a la que mantenen la Fiscalia General, l’Advocacia de l’Estat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que han demanat que s’apliqui la llei d’Amnistia, –o l’ha aplicat el Tribunal Superior– en tots els casos. En realitat, la posició del Tribunal Suprem en aquest tema només coincideix amb la de Vox, partit d’ultradreta que està personat en la causa del procés aprofitant una anòmala possibilitat que permet la legislació espanyola a través de la figura de l’acusació popular. Tampoc no se li escapa a ningú que l’argumentació que ha donat el Suprem per mantenir que els líders del procés es van enriquir personalment amb el referèndum és molt rebuscada, i la que ha utilitzat per dir que el procés va posar en risc les finances europees és encara més recargolada. Finalment, hi ha un tercer element que tampoc no se li escapa a ningú: la Fiscalia diu que cal aplicar la llei d’Amnistia en tots els casos perquè ha apartat els quatre fiscals que van portar el judici de l’1-O, que mantenien els mateixos arguments que el Tribunal Suprem. Interpretar una norma contra legem està constitucionalment prohibit: les interpretacions han de ser literals sempre que sigui possible, i quan no ho sigui, les interpretacions extensives s’han de fer sempre en benefici del reu. Fer-les en contra del reu també està constitucionalment prohibit. La història dirà si la negativa del Suprem a aplicar la llei d’Amnistia incorre o no en algunes d’aquestes prohibicions constitucionals. I abans que la història ho dirà el (teòricament progressista) Tribunal Constitucional. Veurem.La música sona béKeir Starmer ha arrasat en les eleccions britàniques com voldria que ho fes el seu estimat Arsenal, del qual és seguidor, i ho ha fet amb un perfil molt allunyat del hooliganisme futboler: centrat, assenyat i racional igual que una sonata de Beethoven interpretada per Barenboim, dels quals també és fan. La música sona bé.