El Suprem es queda sol
El Tribunal Suprem cada vegada està més sol en la decisió de no aplicar la llei d’amnistia als líders del procés. Malgrat que tant la Fiscalia General com l’Advocacia de l’Estat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’han mostrat partidaris d’aplicar la norma en tots els casos, la Sala Penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, i Pablo Llarena, jutge d’instrucció d’aquest mateix tribunal, s’han negat a fer-ho al·legant que els líders independentistes es van enriquir personalment amb el referèndum. No eren els únics que s’oposaven a la llei d’amnistia, ja que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va imputar el novembre del 2023, quan s’estava concretant la redacció de la llei, Carles Puigdemont, Marta Rovira, Ruben Wagensberg i altres persones per un suposat delicte de terrorisme en el qual haurien incorregut per la seua també presumpta relació amb Tsunami Democràtic, que obria la possibilitat que no se’ls amnistiés per aquest delicte. Ahir la mateixa Audiència Nacional, concretament la Sala Penal, va anul·lar aquesta instrucció i la causa es va arxivar, ja que les imputacions es van fer al reobrir la causa García-Castellón el 2023 quan feia dos anys que estava aturada sense que hagués prorrogat la instrucció. El mateix magistrat no va tenir més remei que sobreseure el cas, i previsiblement farà el mateix la instructora del Suprem en relació amb Puigdemont i Wagensberg, on hi ha la seua imputació per aquesta causa per la seua condició d’aforats. Amb aquest arxivament, només el jutge d’instrucció de Barcelona Joaquín Aguirre, que manté oberta la causa per l’anomenada trama russa i imputa alta traïció (un altre delicte que podria no ser amnistiable), acompanya el Suprem en la negativa a aplicar la llei d’amnistia. Es dona la circumstància que també en aquest cas l’Audiència de Barcelona va ordenar al jutge que tanqués la investigació, però aquest va obrir una peça separada. A l’espera del que digui el Tribunal Constitucional (de majoria progressista), el cop del Suprem a la llei d’amnistia és important, ja que el tribunal de garanties pot obligar-lo a replantejar els seus arguments, però no pot interpretar la llei. Estem assistint a un conflicte entre els poders legislatiu i judicial de conseqüències difícils de calcular.Una sentència exemplarL’Audiència de Barcelona va condemnar ahir a 35 anys de presó el jove que va violar brutalment una menor a Igualada el 2021. Li ha imposat 20 anys per intent d’assassinat i 15 anys per agressió sexual amb l’agreujant de discriminació per raó de gènere perquè “es reprodueix un patró de conducta violenta, vexatòria i humiliant del processat cap a les dones (...) pel mer fet de pertànyer al gènere femení”. Una sentència exemplar.
