El dramàtic retrocés del català

Si volem veure l’ampolla mig plena direm que els resultats de les proves de competències bàsiques publicats ahir milloren en línies generals. Per als de l’ampolla mig buida, dos dades preocupants: d’una banda, la puntuació del català a quart d’ESO segueix a la baixa i registra la pitjor nota des del 2013 i, d’altra banda, l’anglès obté pitjors resultats respecte a l’any passat tant a sisè de Primària com a quart d’ESO. La consellera d’Educació, Anna Simó, va fer ahir una valoració positiva dels resultats perquè confirmen una millora generalitzada. És a dir, es va tocar fons el 2022 i, des d’aleshores, s’ha evolucionat en positiu. Però tot i que amb la mitjana ens donem per aprovats, i fins i tot amb nota, a ningú no se li escapa que els resultats indiquen que ens hem de preocupar. O, almenys, estar alerta. L’avaluació de les competències bàsiques de Primària dona els millors resultats. Es millora en totes les àrees menys en anglès. Tanmateix, aquesta excepció indica –o pot indicar– una bretxa socioeconòmica que castiga l’alumnat més vulnerable, amb famílies que no poden permetre’s una acadèmia d’idiomes o un curs a l’estranger. Els 73,2 punts obtinguts enguany queden molt per sota dels 77,8 del curs anterior. El coneixement de la llengua anglesa també retrocedeix a l’ESO, malgrat que de manera gairebé imperceptible, passant de 73,9 punts als 73,1 d’aquest any. La matèria que punxa de forma escandalosa a Secundària és la llengua catalana. És el retrocés més important detectat aquest curs. Els alumnes han obtingut 70,7 punts, molt per sota dels 72,3 de l’any passat, quan el resultat també va estar molt per sota del curs anterior. De fet, la nota dels coneixements bàsics de català és la pitjor des del 2013. La mateixa conselleria admet que aquest continu retrocés és fruit d’“una realitat sociolingüística que supera els centres educatius”. El gran èxit que va suposar la immersió lingüística en els primers anys de la democràcia no tenia color polític i funcionava com a ascensor social. Des de la irrupció de Ciutadans aquest model s’ha qüestionat i tot això en un context en el qual les onades migratòries han portat la pluralitat lingüística i cultural a les aules. Sense una llengua comuna, la integració sempre serà més complicada.La importància de l’arrelamentMentre que a les Canàries es debat com repartir els menors estrangers no acompanyats, un grup de set joves migrants tutelats per l’Obra Tutelar Agrària es formen com a tractoristes a l’Escola Agrària de les Borges Blanques a iniciativa de la Fundació Comunitària Raimat Lleida (FCRL). Sens dubte, aquest és el camí, i no les quotes