L’institut de Cappont ha de ser una prioritat

El projecte de l’institut de Cappont ha tornat a patir un altre contratemps després que els nous mapes de risc d’inundació publicats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) situïn el barri en el rang de zona inundable en un període de retorn de 100 anys, la qual cosa impedeix a l’Agència Catalana de l’Aigua donar llum verda a la seua construcció si abans no s’edifica un mur de contenció a la partida de Grenyana, a l’altura de les comportes de Pardinyes. El mes de febrer passat, l’ajuntament va anunciar que la CHE havia atès les seues al·legacions i que Cappont seria considerada zona inundable amb un període de retorn no d’un segle, sinó de 500 anys, amb la qual cosa ja no hi havia cap obstacle per poder portar endavant les obres d’aquest nou centre educatiu. De moment això no és així, malgrat que la Confederació precisa que el juny passat va enviar tota la documentació a les diferents administracions i que, tan bon punt acabi el període d’informació pública de tres mesos, resoldrà les al·legacions que es presentin. Està clar que, sigui pel motiu que sigui, hi ha hagut un malentès entre la Paeria i la CHE. Cal resoldre-ho com més aviat millor i, alhora, les dos parts i la Generalitat han de posar fil a l’agulla perquè aquest institut sigui una realitat. Els tècnics han de definir ja si el risc d’inundabilitat és d’un període de 100 o de 500 anys i, si finalment és el primer, cal agilitzar al màxim la construcció del mur de contenció i paral·lelament el departament d’Educació ha de fer el mateix amb la redacció del projecte i l’adjudicació de les obres del centre. Fa quaranta anys que els veïns de Cappont reivindiquen aquest equipament i durant aquest temps el barri s’ha convertit en un dels de més habitants de la ciutat, per la qual cosa no té sentit que les famílies es vegin obligades que els seus fills es desplacin a altres llocs per cursar l’educació Secundària. Si les administracions implicades haguessin fet els deures quan tocava, ja faria anys que aquest institut funcionaria. A més, per molt que la normativa indiqui que aquests mapes de risc d’inundació són vinculants per als projectes d’“equipaments d’usos sensibles”, costa d’entendre que afectin aquest en concret quan al mateix barri en els últims anys s’han edificat seus d’organismes com la Seguretat Social, la residència més gran d’ancians de la capital i grans establiments comercials, a més de desenes d’habitatges, i precisament ara s’està ampliant un col·legi de Primària i Fira de Lleida també promou un nou pavelló desmuntable. La construcció d’un institut a Cappont no només està justificada, sinó que el que és injustificable és el retard acumulat, per la qual cosa totes les administracions han de fer el que calgui per desbloquejar-lo d’una vegada per totes.