Per un gran pacte contra el terrorisme masclista
Si una organització terrorista hagués assassinat cinc persones en només 48 hores, 26 des de començament d’any i una mitjana de més de 50 a l’any en les últimes dos dècades, segur que tots o gairebé tots els partits considerarien que acabar amb aquesta xacra hauria de ser un dels grans objectius de l’acció política i que, per moltes discrepàncies que tinguessin, serien capaços d’arribar a acords encaminats a aquesta finalitat. Doncs bé, aquestes xifres són les de dones que han estat víctimes de la violència masclista, després dels cinc crims registrats des del matí de dissabte a la localitat valenciana de Bunyol, Carabanchel, Salou, Sabadell i Alacant, on un home de 33 anys va assassinar ahir la seua dona de 36 disparant-li amb una escopeta. Tal com dèiem ahir en aquesta mateixa secció, és ineludible que governs i formacions polítiques assumeixin d’una vegada que la lluita contra el terrorisme domèstic ha d’estar en el centre de les seues actuacions i que cal escenificar-ho de cara a la ciutadania, demostrant capacitat d’assolir amplis consensos en aquest àmbit i d’aplicar mesures que puguin ser efectives. Les condemnes i els minuts de silenci després de cada assassinat són necessaris, però insuficients. Cal fer més passos, i de forma urgent, per protegir les dones, per conscienciar la ciutadania que tots hem de posar el nostre gra de sorra per erradicar el masclisme i perquè nens i adolescents creixin havent assumit la plena igualtat de gènere, per a la qual encara queda molt camí per recórrer.Yamal i WilliamsLa selecció espanyola va conquerir diumenge l’Eurocopa de futbol després d’un torneig impecable, en el qual ha guanyat els set partits que ha jugat. Encara que Rodri ha rebut el premi al millor jugador, els seus estendards són dos joves de famílies d’origen immigrant, Lamine Yamal i Nico Williams. El pare del primer va nàixer al Marroc i la mare, a Guinea Equatorial. Els pares del segon van emigrar de Ghana i van creuar tot el Sàhara a peu fins a arribar a Melilla, i van acabar a Bilbao de la mà de Càritas. Ambdós jugadors s’han convertit en els membres més icònics de la selecció just quan Vox acaba d’endurir encara més els seus posicionaments ultradretans trencant els seus pactes amb el PP en 5 comunitats autonòmiques a compte del repartiment d’unes desenes de menors immigrants no acompanyats que han arribat a les Canàries les últimes setmanes. Ni Lamine ni Nico han estat menors no acompanyats, però les seues famílies han viscut totes les dificultats que suporten molts nouvinguts. Tant de bo el seu èxit en l’esport de masses per excel·lència pogués servir per acabar amb molts prejudicis sobre la immigració.
