No s’ha de perdre el respecte a la muntanya
La gran afluència d’excursionistes va provocar el cap de setmana passat que a l’Aneto hi hagués cues de mitja hora al pas de Mahoma per poder accedir al cim. Fa un parell d’estius, es van viure escenes similars a la Pica d’Estats, la qual cosa va obligar el Parc Natural de l’Alt Pirineu a regular l’accés motoritzat per arribar a la base, obligant a reservar prèviament plaça en algun dels quatre pàrquings que estan habilitats. Això ha evitat que l’últim tram de l’ascensió torni a col·lapsar-se, malgrat que hi ha dies en què els aparcaments ja estan totalment plens a primera hora del matí. El Pirineu ha registrat un augment de visitants els últims anys, afavorit entre altres factors perquè les restriccions a la mobilitat imposades durant la pandèmia van fer que moltes persones descobrissin que relativament a prop del seu lloc de residència hi ha paisatges, monuments i gastronomia de primer nivell i, a més, fer exercici i caminar pel medi natural cada vegada està més valorat com una pràctica saludable. Ara bé, cal assumir que no tothom està en condicions de pujar a cims de més de dos mil o tres mil metres d’altitud, encara que el recorregut no tingui una especial dificultat tècnica. Cadascú ha d’adaptar les sortides al camp o la muntanya a les seues condicions físiques i anar correctament equipat. És una premissa de sentit comú que moltes vegades no s’aplica, com constata el continu increment dels rescats en el medi natural per part dels Bombers de la Generalitat i els Pompièrs d’Aran a les comarques de Lleida. L’any passat van ser ni més ni menys que 577, un 41,7% més, que en l’anterior, i a falta de les dades d’aquest exercici crida l’atenció que dissabte passat hi va haver un total de cinc rescats en menys de deu hores en diferents punts del Pirineu de Lleida. Quatre van ser per traslladar excursionistes ferits i l’altre, per socórrer un grup que s’havia desorientat. Fer senderisme per la muntanya no és el mateix que passejar per una rambla, però fa l’efecte que moltes persones no acaben de ser-ne conscients.Solidaritat intergeneracionalEn una població cada vegada més envellida, garantir una bona atenció a la gent gran és un dels reptes que té la nostra societat. No es tracta només de disposar dels dispositius sanitaris i residencials necessaris, entre altres serveis, sinó que cal donar resposta al problema de la solitud. Per això són d’aplaudir iniciatives com la duta a terme a Àger, on una dotzena de veïns voluntaris van portar usuaris de la residència a fer el vermut, perquè són molts els avis que estan o se senten sols
