Els funcionaris de presons tenen raó

Els funcionaris de presons estan indignats amb les reiterades agressions als seus llocs de treball. “Només volem tornar vius a casa”, va dir ahir un portaveu dels treballadors de Lleida a la concentració que es va fer per protestar per l’enèsim incident, del qual ha estat víctima una treballadora lleidatana a Mas d’Enric, el penal tarragoní en el qual fa uns mesos va ser assassinada una cuinera. Aquell crim va provocar la pitjor crisi a les presons catalanes en dècades. Allà va fallar tot. El reclús que va matar la cuinera ho va fer amb un ganivet al qual tenia accés tot i complir condemna per crims comesos amb armes blanques. Va ser un escàndol intolerable que, malgrat les nombroses protestes, no s’ha saldat amb dimissions polítiques. El responsable de Presons, Amand Calderó, segueix al seu lloc. Aquella crisi es va tancar en fals i qualsevol incident amenaça de convertir les penitencieries catalanes en un polvorí. Cal fer cas als funcionaris. Falten mitjans, cal rejovenir la plantilla, falten moviments legislatius que els considerin una autoritat com ho són els policies i que, en conseqüència, els confereixi més protecció en supòsits d’agressions. Són reclamacions que es posen sobre la taula des de fa un munt d’anys i no s’entén que no siguin ateses per l’administració. Dit això, l’expresident Jordi Pujol ja va anunciar el 1984 que les presons serien la “patata calenta” de les competències i no es va equivocar. Catalunya és de les poques comunitats que les tenen i sempre han estat conflictives, perquè ho és per essència la realitat penitenciària. La Constitució obliga a resocialitzar els presos, i així ha de ser. Una societat civilitzada no pot acceptar la pena de mort o la cadena perpètua, i per tant ha d’intentar reintegrar el criminal. Odiar el delicte i compadir el delinqüent. Aquesta és la màxima que ha d’atendre una societat que tingui clar que la solució contra la delinqüència no pot ser la revenja. Resocialitzar vol dir tornar a integrar el condemnat a la societat, i això només es pot aconseguir a través de programes sòlids i ben executats que sempre comportaran un risc. No es pot dir que el balanç de les competències catalanes a les presons sigui decebedor, ni de bon tros. Els percentatges de reincidència són similars o inferiors als de la resta de l’Estat i d’Europa. El Codi Penal de l’any 1995 va eliminar les redempcions per treball que havia instaurat Franco per combatre la saturació de les presons i obtenir mà d’obra barata per reconstruir el país després de la guerra. Aquestes redempcions per treball van comportar excarceracions que van causar alarma als anys 80 i 90, però aquesta alarma ha desaparegut avui. El balanç, doncs, és satisfactori, però la inseguretat dels funcionaris als seus llocs de treball és inacceptable. Cal fer-los cas perquè tenen raó.