Tu a Lleida i jo...

Era a començaments dels anys 60 quan va saltar a la fama una comèdia de la factoria Disney amb un títol que ha mantingut la seua vigència i popularitat malgrat el pas dels anys. Era Tú a Boston y yo a California. No explicarem ara la trama però queda clar que està relacionada amb les distàncies. Doncs aquest títol és ideal per exemplificar el que, si ningú no hi posa remei, passarà a molts docents lleidatans, i a milers de professors catalans en general, el curs que ve. El departament d’Educació va publicar divendres la resolució definitiva de les adjudicacions de places a les escoles després de gestionar més de 3.500 reclamacions de professionals que no estan d’acord amb la seua destinació i consideren que compleixen els requisits per treballar més a prop de casa. Ahir en publicàvem dos exemples. D’una banda, el d’una mestra lleidatana de Primària a qui li va tocar la plaça a Agullana, municipi de l’Alt Empordà, a 288 quilòmetres de la capital del Segrià. Va reclamar i l’administració, demostrant una gran magnanimitat, li va canviar la destinació i l’hi va concedir a.. Figueres!, que està “només” a 241 quilòmetres de Lleida. Si aquest cas és greu, encara el supera per diferents raons el d’un professor d’Artesa de Lleida que treballava al Secà de Sant Pere. En l’adjudicació provisional de places li mantenien el lloc, tot i que ell va reclamar per reconfirmar-la al·legant que és pare d’un fill amb una discapacitat del 33 per cent i, per tant, gran dependent, per la qual cosa un canvi de domicili li suposaria greus perjudicis. Quina va ser la seua sorpresa quan Educació li va respondre anunciant que no només no li reservaven la plaça a Lleida, sinó que el destinaven a Palafrugell, a 260 quilòmetres de casa seua. D’exemples com els citats n’hi ha a desenes malgrat que la conselleria va afirmar que el 97 per cent de professors han rebut una de les tres primeres comarques que havien elegit. No tenim per què posar en dubte aquesta afirmació, però el que queda clar és que casos com l’últim no poden dependre de percentatges. La sensibilitat i el sentit comú han de prevaldre sobre la freda gestió burocràtica. Només es tracta d’intentar ajudar a fer la vida més fàcil a la gent. Així de simple.Una cerimònia diferentLa inauguració dels Jocs Olímpics de París divendres a la nit, hores després del sabotatge a les línies ferroviàries, no va deixar indiferent ningú. A més d’estar marcada per la pluja, va fer un gir de 180 graus a aquest tipus d’esdeveniments, que fins ara es concentraven en un estadi. El protagonisme del riu Sena, de la torre Eiffel i de diferents símbols de la cultura gal·la va presidir una cerimònia tan lloada com criticada, però que passarà a la història per la seua originalitat