Zones de Baixes Emissions i transport públic

Les Zones de Baixes Emissions (ZBE) són el mecanisme que diversos països europeus han implantat o estan en procés de fer-ho a les principals ciutats com una de les mesures per complir amb les directives de la Unió Europea que obliguen a reduir la contaminació ambiental. El 2022 estaven en vigor en 320 localitats i la previsió és que l’any vinent aquesta xifra superi les 500, després que països com Espanya, França o Polònia hagin aprovat normatives que obliguen a aplicar-les, en el cas espanyol als municipis de més de 50.000 habitants. A Catalunya, el Govern en funcions va aprovar aquest dimarts el decret Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, que veta la circulació dels vehicles amb etiqueta ambiental B per les ZBE de les ciutats de més de 50.000 habitants en dies amb avisos d’alta contaminació a partir del gener del 2026, i de forma permanent a partir del 2028. A més, obliga els municipis de més de 20.000 habitants a començar a prohibir el 2026 la circulació de tots els vehicles que no disposin d’etiqueta ambiental. I precisament dimarts l’equip de govern de l’ajuntament de Lleida va presentar la seua proposta per implantar la ZBE a la ciutat a partir del proper gener, que preveu que durant els tres primers anys es limitarà al Centre Històric, el 2028 s’estendrà a tot el centre urbà fins a Ronda i el 2030, a Cappont fins a l’Ll-11. El que s’ha anunciat va en la línia de la Generalitat respecte al veto del pas dels vehicles sense etiqueta ambiental des del primer moment i també dels que tenen l’etiqueta B a partir del 2026, però hi ha una diferència substancial pel fet que aquestes limitacions no s’apliquen als que estan matriculats o paguen l’impost de circulació al municipi, sinó tan sols als de fora. És necessari fer passos per disminuir la contaminació ambiental, i no hi ha dubte que el trànsit és una de les causes. Tanmateix, un dels problemes per a la posada en marxa de la ZBE és que s’hauria de garantir que les localitats en les quals estigui vigent comptin amb una xarxa de transport públic que sigui una alternativa òptima i assequible al privat. Cal tenir molt en compte que les restriccions al trànsit afecten els automòbils més antics que, la gran majoria, són els que condueixen els ciutadans amb menys poder adquisitiu, que no poden permetre’s canviar-lo per un d’híbrid o elèctric. I la realitat és que l’oferta actual en matèria de trens i autobusos urbans i interurbans dista bastant d’estar en condicions de poder donar una resposta efectiva a aquest repte. En el cas de Lleida, només cal recordar les queixes que hi ha hagut els últims mesos en diversos municipis sobre els busos que els connecten amb la capital, o que la xarxa de rodalies ferroviàries encara està en fase de desenvolupament a la línia de Manresa i és inexistent a les de la costa.