Illa mou fitxa

Ningú diria que és agost. La política catalana no tanca per vacances. I és que el rellotge apressa, perquè si el 26 d’agost no s’ha investit un president de la Generalitat hauran de repetir-se les eleccions el 13 d’octubre. L’ajustat aval de les bases d’Esquerra a l’acord amb el PSC de divendres aplana el camí de Salvador Illa, que ahir ja va moure fitxa i després de reunir-se amb l’executiva del seu partit va comunicar al president del Parlament, Josep Rull, que té els suports necessaris i que, per tant, podia activar els mecanismes necessaris per celebrar la sessió d’investidura. Però cada vot compta, literalment. I fins demà no se sabrà si, com és previsible, la diputada de Jovent Republicà, Mar Besses, acata la disciplina de vot o malmet la majoria absoluta que sumen PSC, ERC i comuns. Potser per això el candidat socialista, que també va rubricar ahir l’acord amb els comuns, es va mostrar prudent en les seues declaracions i va mirar de calmar el sector crític d’ERC però també els barons del PSOE. Als primers, després del “sí vigilant”, en paraules de la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, els va insistir que complirà “íntegrament” els acords assolits. Als segons els va recordar que el pacte “no va contra ningú” i el finançament singular de Catalunya és compatible amb els criteris de solidaritat. Illa fa bé d’anar amb peus de plom, conscient que el líder de Junts, Carles Puigdemont, pot desestabilitzar aquest govern en minoria abans que arranqui, atès que ahir ja va advertir via xarxes socials que el seu més que probable arrest quan torni de l’exili per participar en el ple d’investidura serà “un cop d’Estat”. El Tribunal Suprem no permet amnistiar el que va ser president de la Generalitat el 2017 malgrat l’aprovació de la llei d’amnistia, la qual cosa debilita l’acord assolit entre PSC, ERC i comuns. Junts va facilitar la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l’amnistia, però tot ha quedat en paper mullat. Illa diu que complirà, però a ningú no se li escapa que les pedres al camí són d’una mida més que considerable.Peres i bombesEn un món globalitzat, l’efecte papallona està a l’ordre del dia. Aquesta mateixa setmana ha arrancat la campanya de pera blanquilla a les comarques de Lleida. Els agricultors estan contents perquè és de gran calibre i de bona qualitat, però la guerra de Gaza pot complicar les coses. El mercat d’Israel és un dels principals importadors d’aquesta varietat. En plena escalada bèl·lica hi ha incertesa sobre si es podrà donar sortida a les gairebé 5.000 tones produïdes, sobretot després que la inestabilitat s’hagi encomanat a l’Iran i el Líban