Cultura en dansa
En plens Jocs Olímpics de Barcelona el Consell Cultural de les Valls Àneu, amb Ferran Rella al capdavant, va posar en marxa uns tallers de dansa popular i tradicional, conscients que aquest llegat s’estava perdent. Més de 30 anys després, el Dansàneu, Premi Nacional de Cultura el 2021, és un festival molt gran, un compendi de cultura, patrimoni i societat. La dansa continua sent la columna vertebral del certamen, però sense renunciar a cap proposta artística innovadora i sempre en un respectuós diàleg amb la cultura tradicional de soca-rel. Sota la direcció de Rut Martínez, el Dansàneu ha portat propostes contemporànies a poblacions de tot just una vintena d’habitants i ha posat de relleu el paisatge i el patrimoni romànic d’aquest territori. Però en la 33a edició el Dansàneu ha anat més enllà i s’ha sumat a la commemoració del 600 aniversari del text de bruixeria més antic d’Europa, originari de les Valls d’Àneu. La llei sobre bruixeria del 1424 està reconeguda per la comunitat científica com el primer document amb caràcter regulatori que ordena condemnar la participació en reunions de bruixes. A Catalunya, al contrari del que va ocórrer en altres zones d’Europa, la majoria de les persones condemnades per bruixeria eren dones. El 2018, l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu va inaugurar l’exposició Se’n parlave.. i n’hi havie, una mirada feminista sobre aquest fenomen que el Dansàneu ha fet seua. L’edició del 2024, que va acabar ahir, ha incorporat la llengua i la bruixeria com a eixos temàtics per donar visibilitat a projectes amb lideratge femení. I ho ha fet amb èxit de públic en escenaris on no és habitual que es programi cultura, i menys encara dansa: Borén, Isil, Unarre, la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Jou, Escalarre, Isavarre, Alós, Cerbi, Sorpe, Gavàs, Son, Estaís i Àrreu. Han passat més de 30 anys i aquells tallers de balls tradicionals s’han convertit en un potent motor cultural amb epicentre al Pirineu però de dimensió nacional. La demostració perfecta que des del més local es pot arribar al més global.Robatoris a l’alçaEls lladres desvalisen més de vint habitatges cada setmana a les comarques de Lleida. Són xifres que s’han disparat els últims tres anys, sobretot en zones rurals. Una situació que es fa més evident a la capital del Segrià, on han descendit els assalts a habitatges al nucli urbà, però han augmentat a l’Horta, amb la consegüent preocupació dels veïns. Els Mossos atribueixen la pujada d’aquests delictes al fet que hagi augmentat la població i, amb ella, l’activitat delictiva. S’ha reforçat la vigilància, però creix la sensació d’inseguretat.
