Illa, Puigdemont i els Mossos
Els esdeveniments viscuts ahir a Barcelona, tant al Parlament com fora, es poden resumir en tres premisses. Salvador Illa va superar la investidura que el converteix de facto en el 133 president de la Generalitat amb els vots del seu grup, el PSC, i el suport d’ERC i comuns; Carles Puigdemont va complir la promesa de tornar per al debat d’investidura sense deixar-se detenir i els Mossos, que tan brillant funció i paper van exercir en els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils del 2017, ahir dia 8 d’agost del 2024 van fer literalment el ridícul. Si la seua intenció era complir les ordres judicials de detenir Puigdemont discretament, no ho van aconseguir perquè se’ls va esfumar davant de milers de persones i centenars de càmeres. A més, davant la desaparició com per art de màgia de l’expresident, van muntar un dispositiu que va col·lapsar mig Catalunya, desproporcionat sens dubte i impropi per detenir un diputat electe del Parlament, i més tenint en compte que està emparat per la llei d’amnistia, per molt que el Suprem insisteixi a retorçar allò que ha beneït la ciutadania, representada pel Congrés. Pel que fa a Salvador Illa, aïllat completament del soroll de fora del Parlament, es va presentar com l’hereu de Josep Tarradellas i com el president que unirà Catalunya després d’una era convulsa i va reclamar durant la seua intervenció que s’apliqui la llei d’amnistia de forma “àgil i ràpida”. “Vull expressar la meua voluntat i la del meu grup polític de treballar per al restabliment de la totalitat dels drets polítics de tots els ciutadans catalans.” El dirigent socialista va fer un discurs en el qual va posar l’èmfasi en la planificació d’infraestructures, en especial les de l’aigua i la millora dels serveis públics. Conscient del seu govern en minoria, va allargar la mà a tots els grups polítics de la cambra a excepció dels que tenen “discursos d’odi com Vox i Aliança Catalana”. Quant a ERC, la militància del qual va decidir donar un “sí vigilant” als socialistes a l’espera que es compleixi l’acord per aplicar a Catalunya un finançament singular solidari, que passaria per la recaptació de tots els impostos, va advertir el PSC que el seu suport està absolutament lligat al compliment d’aquest pacte, que requereix la reforma d’una llei orgànica (LOFCA) perquè qualsevol paral·lelisme amb la quota basca necessitaria una reforma constitucional, amb majoria qualificada, que el PP vetaria. Com a conclusió, s’obre un nou cicle polític a Catalunya, sense independentistes al Govern, en el qual el PSC i el PSOE volen fer passos cap a un estat federal que pretén enterrar definitivament el procés. Pel que fa a Junts, el recorregut polític de Puigdemont sembla ara limitat, cops d’efecte al marge, i s’hauran de tancar a les casernes d’hivern per sospesar el seu paper a partir d’ara, a l’oposició.
