Illa fixa el seu rumb en aigües procel·loses
“Governar per a tothom” a fi d’“unir, respectant la pluralitat” davant l’avenç de “plantejaments divisius, demagògics i populistes”, deixant clar que defensar “la llengua, la cultura i la terra no va mai contra ningú”. Aquests van ser alguns dels principals missatges de Salvador Illa en el seu discurs de presa de possessió com a president de la Generalitat, pensats per donar resposta als desafiaments que haurà d’afrontar tant a nivell de Catalunya com d’Espanya. La recerca de la unió des del respecte a la diversitat suposa una crida a anar tancant les trinxeres després del procés viscut l’última dècada, que va tenir en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 el seu moment més àlgid i que va continuar viu amb l’enjudiciament i condemna de la major part dels líders independentistes i la marxa a l’estranger d’altres, el principal símbol dels quals ha estat el que llavors era president, Carles Puigdemont. Precisament, la investidura d’Illa simbolitza la possibilitat d’acords a la primera institució catalana que superin la bretxa entre independentistes i no independentistes, a l’haver aconseguit el suport d’ERC. I la defensa de la llengua, la cultura i el territori sense anar “contra ningú” sembla la resposta a les crítiques que a nivell estatal ha suscitat el contingut de l’acord entre el PSC i Esquerra, sobretot respecte a l’apartat econòmic, al preveure que Catalunya acabi recaptant tots els impostos i que passi a regir-se per un sistema similar al del concert econòmic. Crítiques que no només han vingut del PP o de Vox, sinó de formacions que van votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez i de dirigents i presidents autonòmics del mateix PSOE. El cert és que Illa no ho tindrà fàcil per poder convertir en realitat aquests principis. A nivell de Catalunya, comença governant en minoria amb 42 dels 135 diputats. Pot tenir el suport més o menys estable dels 6 dels comuns, però caldrà veure què passa amb els 20 d’ERC que li han permès accedir al càrrec, després que la consulta que aquest partit va fer als militants perquè decidissin sobre el pacte amb els socialistes ha evidenciat que està dividit gairebé a parts iguals entre els qui defensen aquesta opció com la més realista i eficaç per aconseguir els seus objectius i els qui abominen un acord amb una formació no independentista. El resultat del congrés d’ERC previst per al novembre serà decisiu, ja que les possibilitats que Illa pugui rebre el suport d’altres formacions com Junts o el PP són gairebé inexistents. I a nivell estatal, encara que la vicepresidenta primera del Govern, María Jesús Montero, avalés ahir el pacte amb ERC, l’Executiu socialista depèn d’una majoria més que precària per tirar endavant les seues iniciatives al Congrés, com ha quedat clar en els últims mesos, a l’haver d’incloure-hi socis tan diversos com Junts o Podem.
