El nou govern català
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va qualificar ahir el català com la columna vertebral de Catalunya, que va definir com una nació dins de l’estat plurinacional espanyol. Aquesta voluntat de preservar el patrimoni de la llengua, amb la creació d’una conselleria pròpia, s’ha de concretar tan aviat com es pugui en un full de ruta perquè n’augmenti l’ús. És prioritari que el català deixi de ser un instrument polític perquè sigui hegemònic, tant a l’administració com a l’escola i, sobretot, al carrer. El català ha de ser necessari per viure i treballar a Catalunya i conèixer-lo, obligat, perquè no hi ha una altra forma de preservar-lo i més amb l’elevat índex d’immigració, el coneixement de la llengua de la qual és un instrument fonamental per a la integració. Un altre departament clau és el d’Economia, perquè en dependran les negociacions amb el Govern central per aconseguir aquesta singularitat fiscal tan reclamada i urgent. Catalunya no pot continuar sent de les comunitats que més aporten a l’Estat sense que això comporti un proporcional retorn d’inversió. La situació de les línies ferroviàries és una altra de les assignatures pendents, la millora i el traspàs de les quals no pot demorar-se. Ideologies, sentiments identitaris o sensibilitats socials són lícits en qualsevol nació democràtica, però el dia a dia econòmic, sanitari, educatiu, policial o cultural no ha de veure’s afectat per les diferents maneres de veure i entendre Catalunya i el primer objectiu del nou Govern és aquest: treballar per millorar la vida quotidiana de la gent, sense que això impliqui per descomptat renunciar als ideals de cadascú. Quant a Lleida, la capital apressa a desencallar el polígon de Torreblanca per no perdre el tren de la reindustrialització, clau perquè la capital de Ponent completi el seu potencial agroalimentari amb una major presència d’empreses que creïn ocupació i garanteixin inversions futures. El PSC es va pronunciar durant la campanya electoral obertament a favor de culminar l’autovia de la C-13 de Lleida a Balaguer, que ara només compta amb un tram desdoblat entre Térmens i Vilanova de la Barca. Els últims anys, la Generalitat havia estudiat construir un tercer carril malgrat la reivindicació unànime del territori d’optar pels quatre. Aquest és un dels projectes compromesos pels socialistes a Lleida, però n’hi ha més. El de més pes i més complexitat és probablement la modernització del Canal d’Urgell, valorada en més de mil milions d’euros, que haurà d’anar alhora amb moltes altres inversions perquè la sequera no torni a amenaçar camps, granges i subministrament de boca. Les energies alternatives tampoc han de demorar-se i al conseller lleidatà, Òscar Ordeig, li correspondrà que el sector primari pugui continuar guanyant-se la vida, mantenint així el pilar del nostre progrés, col·lectiu i històric.
