Alegria, és festa major!
Desenes de municipis de Lleida celebren la festa major aquest mes d’agost i els ajuntaments destinen cada any una partida pressupostària a programar concerts i activitats que atreguin veïns i forans. Els encarregats de gestionar aquests diners dels consistoris o comissions de festes solen ser les agències d’espectacles, que veuen com el volum de treball assoleix el pic d’intensitat durant aquestes dates. Aquestes empreses especialitzades constaten que els ajuntaments poden gastar entre 20.000 euros, en el cas dels més petits, i 100.000, en el cas dels més grans. Events 10, el gerent de la qual, Enric Subirós, porta gairebé quaranta anys gestionant aquests espectacles, va assegurar, en un reportatge de SEGRE de diumenge passat, que els gustos van canviant amb les generacions i que si les orquestres van ser les reines de diverses dècades, ara els grups musicals i els DJ tenen més demanda. Els temps canvien i amb ells les activitats o formacions musicals que atreuen el públic. Però el que és inalterable, pot fins i tot que amb tendència a l’alça per la caiguda d’oferta de discoteques, és l’interès de joves i grans per disfrutar d’uns dies en comunitat. Perquè, al marge de modes i tendències, el que realment importa d’aquestes festes majors és el llegat d’identitat, de permanència i d’unió que es va cedint de generació en generació, com un valor cultural més. Només cal observar la realitat de cada municipi per comprovar en quines poblacions es propicia la participació veïnal i el protagonisme dels joves, que solen ser les mateixes els ajuntaments de les quals estimulen els símbols compartits, les vivències comunitàries i el suport a les tradicions i costums, que no deixen de ser un reflex dels seus habitants. Les festes són molt més que un programa d’actes, són un bé comú a preservar que exerceix de termòmetre de la realitat social de cada localitat. Estimular aquesta participació i aconseguir aquesta comunió entre adults i petits és una part fonamental del nostre costumari popular.La gestió de l’osLa convivència de la ramaderia i la fauna salvatge és complicada i per molt que la pervivència de l’os en els seus hàbitats naturals i la reintroducció al Pirineu estigui plena de bones i positives intencions, el resultat no convenç els propietaris dels ramats ni els veïns d’Aran, Pallars i comarques de muntanya en general, tant catalanes com franceses. Per tant, farà bé el nou Govern de la Generalitat a escoltar el territori, que és, en definitiva, el que ha de tenir sempre veu i vot en les mesures que les administracions prenguin, sobretot aquelles que els incumbeixen
