El ple turístic del Pirineu

Les campanyes d’estiu dels dos últims anys al Pirineu de Lleida es van saldar amb un índex de visitants excel·lent, amb rècord el 2022 de gairebé 600.000 turistes i un milió i mig de pernoctacions, una xifra històrica que, d’acord amb les xifres estudiades fins a la data, poden repetir-se aquest 2024. Aquest volum de persones que van passar uns dies a les comarques lleidatanes, sobretot a les de muntanya i moltes de les quals ens van conèixer i van apreciar gràcies a la pandèmia que impossibilitava destinacions més llunyanes, ha comportat que l’oferta, tant d’aventura com d’hotels, cases rurals, càmpings o bungalous, hagi vist desestacionalitzar les estades, en un altre temps no gaire llunyà concentrat en l’hivern i en els complexos d’esquí. Aquesta fidelització als establiments i paratges del Pirineu comporta un impacte econòmic positiu molt important per a aquestes comarques de Lleida, que han de saber mantenir l’interès per aquests territoris sense perdre l’essència dels espais naturals. És vital, a més, complementar el turisme amb una activitat agroramadera i industrial que no creu una dependència exclusiva d’aquest sector. La muntanya necessita mantenir l’activitat de lleure tot l’any, perquè és la base que ha frenat la despoblació i ha portat progrés i riquesa, però el creixement mai ha de comportar un estrès urbanístic ni pressió als veïns i tant el sector com les administracions han de vetllar perquè aquest increment de visitants sigui sostenible.Paula LeitónPaula Leitón, jugadora catalana de 24 anys de la selecció espanyola de waterpolo i campiona olímpica a París 2024, va rebre tota mena d’insults sobre el seu físic en xarxes socials. Improperis com “algú sap si flota o s’enfonsa?, “en veig alguna que és esportista olímpica i flota a l’aigua com una boia en alta mar” o “tenim una grassa en waterpolo, suposo que és la portera”. L’esportista va donar una resposta modèlica a tanta ignomínia i va assegurar que sap com és el seu cos, que l’aprecia moltíssim i que el treballa per al que és la seua vida: el waterpolo. La Paula, a banda de donar una lliçó d’autoestima i educació a qui en lloc de lloar la gesta esportiva la jutgen pel físic, es converteix en un exemple per a totes aquelles persones que s’allunyen del model estàndard que imposa la moda o els cànons socials. També ens evidencia el que ha succeït, que la lluita per la igualtat té encara un llarg camí per recórrer, ja que és evident que el físic de les dones és escrutat amb més severitat que el dels homes. Bravo, doncs, per la Paula, per la decidida i ferma defensa del seu cos, que mereix una medalla d’or també com a persona