El preu dels incendis

Cremes prescrites de vegetació i fullaraca arran de terra a través de projectes d’enginyeria per prevenir incendis forestals. Aquesta és la tesi que defensa Víctor Resco, professor d’Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida (UdL) i coordinador de la Unitat Mixta d’Investigació del Centre de Ciència i Tecnològia Forestal de Catalunya i Agrotecnio que ens explica avui a la nostra pàgina 3. Afirma que, segons els càlculs del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF), “apagar un incendi costa uns 19.000 euros per hectàrea, mentre que el cost de les cremes prescrites és de 200 o 300”. L’últim gran incendi de Lleida es va iniciar el passat 31 de juliol al sud de l’Urgell i va acabar calcinant 273,56 hectàrees. Dels últims anys, el pitjor va ser el 2022, quan van cremar més de 3.500 hectàrees. El càlcul econòmic és fàcil i la conclusió, evident. En la lluita contra els incendis forestals influeixen molts factors, dels quals la sequera i l’abandó de moltes hectàrees abans conreades o amb activitat són els principals, a banda de les negligències humanes, evidentment, però els tallafocs o aquestes cremes preventives haurien d’abundar més perquè estalviaríem molts diners, pèrdues materials i fins i tot vides, augmentant les tasques de prevenció. Una tesi a tenir molt en compte.40.000 mortsLa guerra entre Israel i Palestina ha causat ja 40.000 morts, gairebé el 2% de la població de Gaza. El càlcul l’han fet les autoritats de la Franja, controlada per Hamas, entre hospitals i familiars. Dos terços dels morts són dones i nens. Els periodistes són més d’un centenar i el personal mèdic i d’infermeria frega el miler. Els bombardejos han arribat a l’anomenada “zona humanitària” establerta per Israel i a desenes de col·legis que allotgen desplaçats d’altres parts de Gaza. Alguns han hagut de fugir fins una desena de vegades a suposades zones segures per després veure’s de nou assetjats per les bombes. Les morts inclouen casos de desnutrició o falta de medicaments. Les dades suposen una radiografia d’uns bombardejos israelians que mostren més desig de revenja, per la massacre que Hamas va dur a terme el 7 d’octubre, que de tàctica militar. Les desoladores imatges d’una Gaza devastada ens acompanyen diàriament des d’aleshores. És en aquest context en el qual Israel i Hamas han reprès a Doha les negociacions d’un alto el foc. La ronda comença amb sensació d’una última oportunitat de parar el conflicte davant del perill que l’Iran i Hezbollah responguin a Israel i una guerra a gran escala sigui ja imparable. El trist és que aquests 40.000 morts poc importen per aconseguir la pau i el que compta és la geopolítica